25 d'agost de 2008

Cardona, maldecap per a Orson Welles

El Castell de Cardona ha estat escenari de pel·lícules, sèries de televisió, programes i espots publicitaris. Però, sense cap dubte, el rodatge més emblemàtic i, alhora, un dels més desconeguts, va ser el de Campanadas a Medianoche (1965). Es tracta d’un dels films més importants del cineasta, guionista i actor Orson Welles (Winconsin, 1915 – Los Angeles, 1985). L’autor de “La Guerra dels Móns” va escollir Espanya per rodar íntegrament la pel·lícula que, en versió original, es va titular “Falstaff”. De fet, el propi Welles interpretava el paper de John Falstaff, el mentor i corruptor del príncep Enric, futur rei Enric V d’Anglaterra.
Campanades a Mitjanit va transcórrer entre Àvila, Navarra, Sòria i Cardona. En principi, però, el Castell de Cardona havia de tenir més protagonisme del que va acabar tenint. L’equip de la pel·lícula hi havia de filmar en dos moments diferents del calendari de producció, però no hi va haver segona vegada. I és que, a l’interior de la Col·legiata de Sant Vicenç (s. XI, Romànic tardà), es va produir la discusió més forta de tot el rodatge, entre Welles i el seu director d’il·luminació. Segons l’il·luminador, els pilars del temple estaven massa junts i era impossible assegurar plans molt oberts amb bona llum artificial. En canvi, el director creia que l’escenari era perfecte, i que no havia de ser tan difícil il·luminar-lo si el responsable en qüestió hi posava una mica d’ofici.
Vaja, Orson Welles i el seu cap d’il·luminació van acabar barallats després d’una setmana de rodatge a Cardona. L’equip es va traslladar a Àvila amb la intenció de tornar a Cardona unes setmanes més tard, però no ho van fer. Welles va pensar que el millor per a la cohesió de l’equip seria trobar un escenari alternatiu a Sant Vicenç de Cardona, i van escollir una petita església romànica de la Comunitat de Madrid.
Tot i així, el curt rodatge de Campanades a Mitjanit a Cardona és recordat com un dels esdeveniments de major implicació social a la Vila Ducal. Centenars de cardonines i cardonins es van prestar a fer d’extres durant el rodatge, i els establiments locals van estar a vessar durant aquests dies, en especialment els bars i restaurants, no només per oferir servei a l’equip de la pel·lícula, sinó també a la multitut de curiosos que no es volien perdre el “glamour” de Hollywood.
Tot i que Orson Welles era de l’escola nord-americana i és considerat un dels cinc millors directors de la història de Hollywood, Campanades a Mitjanit no havia de ser una superproducció, sinó una coproducció independent hispanosuïssa. El productor espanyol Emiliano Piedra va ser el responsable de dur el rodatge íntegrament a Espanya, ja que, inicialment, la previsió era filmar la pel·lícula a l’antiga Iugoslàvia. El Castell de Cardona, que ni va ser ni era previst que fos l’escenari estrella del film, va ser escollit perquè encara conservava l’essència de l’Edat Medieval. De fet, no ens hem d’imaginar la fortalesa tal com la coneixem avui, sinó pràcticament en runes. I és que no va ser fins al final de la dècada quan van començar els treballs de recuperació de la fortalesa, després que el ministre d’Información y Turismo, Manuel Fraga, incorporés el castell a una nova cadena hotelera pública: Paradores.