2 de setembre de 2008

El cinema agredolç

Una visita al Cine Moderno de Cardona, escenari de la fotografia que encapçala aquest blog i de les imatges de la nostra web, provoca una sensació agredolça. Dolça a l’entrar, agre un cop a dins, en el precís moment en què el visitant s’adona que Cardona no fa res per evitar que aquest raconet de la nostra història recent caigui en l’oblit de les generacions que venen.

Amb un aforament per a mig miler de persones i unes potencialitats immenses, l’antic Cine Moderno manté les portes tancades des de fa dues dècades. Els seus propietaris no poden mantenir-lo en un context social on un poble de 5.000 habitants no pot ni tan sols fer ombra l’atracció de les capitals de comarca més properes. Fer un cop d’ull a aquest espai, pulcre com el dia que va tancar gràcies a l’amor amb què ho mentenen net i sanejat els seus amos, comporta un cop d’efecte massa dur per a nostàlgics i romàntics.

Però no cal recórrer al romanticisme per adonar-se de la importància que tindria per Cardona la recuperació de la seva més emblemàtica sala de cinema.

Corren mals temps per a la lírica, deia el poeta. No és el millor moment per a la cultura en el món de la teleescombraria, ni per a la memòria recent en una societat que només es preocupa pel crèdit de les vacances. Podem caure en la temptació del tòpic, la que ens porta a creure que qualsevol temps passat va ser millor; però no és així. Una administració que s’omple la bóca de la importància de la cultura en la nostra identitat no pot fer el suec davant d’una infraestructura com aquesta.