19 de setembre de 2008

La crisi fa sortir els llops

Per Núria Sala

No sé si és la crisi qui crea la psicosi o si la primera de les psicosis va originar la crisi. El cas és que estic vivint el moment econòmic més alarmant que recordo, no personalment, sinó a escala global. Us n’havíeu assabentat?
El món on vivim és pura dinamita. Fa temps que els primers símptomes de la crisi van començar a aparèixer, però ara, els mitjans de comunicació, amb les seves ànsies d’informar-nos massivament com si fossim un ramat, ens bombardegen a diari. Cada dia busquen bombes informatives per acabar-nos d’espantar.
Un qüestió és estar informat. L’altra, que la sobreinformació i el sensacionalisme acabin distorsionant la concepció de la realitat i, sobretot, les previsions de la nostra butxaca.
El primer que penso després de veure els informatius de TV3 i, després, els d’Antena 3 (són els que em miro a cada àpat per contrastar i ampliar la informació) és que a partir d’ara no anirem a sopar a fora, ni a dinar, ni convidarem tant els companys a fer un cafè, ni pagarem l’entrada d’aquell que t’acompanya al cine. Tampoc no ens comprarem tanta roba ni regalarem flors quan sigui l’aniversari d’una amiga… Tenim por de malgastar. Tenim necessitat d’estalviar més que mai. Sentim la imperiositat de pensar en nosaltres i, si sobra alguna cosa, tornar a pensar en nosaltres. S’escampa la desconfiança. La por a la crisi és una letal taca d’oli.
Si bé és cert que la crisi ens afecta a tots, i sinó, ho acabarà fent, la veritat és que podem portar la situació de moltes maneres diferents. Si em permets donar-te un consell, no et converteixis en llop.
D’un temps ençà, hem tingut més desenganys que mai. Persones que teniem molt a prop ens han fallat. Segur que tu t’has trobat igual, i llavors has pensat (i si no ho has pensat és perquè no hi has caigut) que val la pena portar la crisi amb bones formes, és a dir:

1. Amb amor, tractant els clients, col·laboradors, treballadors, proveïdors, amics i coneguts de la millor forma, perquè és el millor moment de fer-ho.
2. Amb simpatia, conscient que els bons gestos sempre tornen.
3.Amb intel·ligència: què has fet dels diners que has guanyat durant tot aquest temps? Si has fet un racó no tindràs cap problema; si t’ho has gastat tot i has viscut al dia, potser és moment de començar a alleugerir costos, no creus? Ja sé que estalviar no és ‘guai’, però ara, si has estalviat, podràs anar de ‘guai’ ;-))
4. Amb generositat, sense deixar de convidar els amics a fer un cafè, a dinar, a gaudir d’una segona oportunitat, i d’una tercera.

Una altra cosa: no pensis que qualsevol temps passat va ser millor, sinó que el futur sempre és, per sobre de tot, prometedor.