21 d'octubre de 2011

El luxe d’assitir a les conferències dels millors dissenyadors gràfics del món a l’AGI Open a Barcelona

Per Imma Franch

El passat 3 i 4 d’octubre es va celebrar la segona edició de l’AGI Open a Barcelona. L’organitza l’AGI (Alliance Grafique International) i és el congrés de disseny gràfic més important de l’any, que cada any s’organitza en una ciutat diferent. Ofereix conferències dels millors dissenyadors gràfics i il·lustradors del món, professionals com Marian Bantjes, Michael Bierut, Nicholas Blechman, Irma Boom, Tony Brook, William Drenttel, Mário Feliciano, Isidro Ferrer, James Goggin, Kyle Cooper ,Joost Grootens, Jessica Helfand, Steven Heller, Angus Hyland, Chip Kidd,Henrik Kubel, Anette Lenz, Javier Mariscal, Lars Müller, Christoph Niemann, Stefan Sagmeister, Paul Sahre, Ahn Sang-Soo, Paula Scher, Pierre di Sciullo, Marina Willer.

Els dos dies d’assistència van ser molt intensos, 13 conferències per dia, però com sempre n’hi van haver algunes de molt interessants i d’altres massa extenses i que alteraven tot l’horari.

Joost Grootens, arquitecte de formació però dissenyador gràfic de vocació, ens va mostrar uns curiosos atlas, molt ben explicats, on amb una enginyosa infografia ens mostrava fàcilment aspectes molt complicats de la geografia. A més apostava per barnissos i acabats gairebé de luxe que feien d’aquelles publicacions un objecte exquisit.

Christoph Niemann, il·lustrador, ens va mostrar com d’important és la idea i la seva capacitat de sintetitzar conceptes molt complexos d’una forma molt divertida i irònica. Molt divertides les figures de LEGO.

Lars Müller va subestimar a tot el sector del disseny, dient que no ens preocupem per la societat i que no llegim els diaris. No crec que tingui raó del tot, però sí que és una crítica que en tot cas es pot aplicar a tota la societat. Ens va mostrar uns llibres-documentals sobre la natura, el medi ambient i la societat molt interessants. Les imatges i el ritme de les publicaciones transmeten les sensacions de cada tema.

Paula Scher ens va mostrar com no ser un dissenyador gràfic efímer: formant part de l’arquitectura. Ens va mostrar dos projectes molt interessants: un gran mapa mural tipogràfic de Nova York integrat en una escola, molt colorista, i una senyalètica que jugava amb la iluminació depenent si pujava o baixava la borsa.

Ahn Sang-Soo ens va mostrar com funcionava l’abecedari coreà i com va simplificar aquest llenguatge. No només va inventar una tipografia molt funcional sinó que va repensar la forma tradicional d’escriure’l. Em va semblar molt interessant.

No em vull equivocar, crec que va ser Paul Sahre (qui va insistir molt que no era Paula Scher) qui ens va mostrar com fer un cotxe gegant de paper, d’aquells de les rodes gegants i de color rosa. En definitiva el que ens va transmetre és: dissenya el que et doni la gana, encara que en principi sembli una bogeria. Passa’t-ho bé! Un missatge molt positiu i vàlid en aquest sector creatiu que, sense aquest esperit, no té massa sentit ser-hi. I també apostava pel tangible, pel paper, ja prou de pantalles que totes tenen el mateix tacte i la mateixa sensació.

Michael Bierut, un luxe de conferència. Va parlar ràpid i clar i va donar trucs aparentment fàcils de com fer funcionar una imatge corporativa: fes un logo i fes-lo gran, talla’l a trossos i aplica’l a les bosses. Com si servís per tot! Molt divertit.

Stefan Sagmeister ens va mostrar una imatge corporativa d’una empresa energètica portuguesa, molt funcional i humana i amb una gràfica molt simplificada i amb molt joc. Després ens va mostrar un video de la seva felicitat. Cada 7 anys es tanca un any l’estudi per experimentar. I en aquest any ha estat treballant com entrenar la ment per ser feliç.

Marina Willer ens va mostrar com donar-li la volta a un pressupost baix i que això acabi essent una virtud. Per la comunicació d’un teatre va implicar tant al poble que la mateixa gent li enviava fotografies perquè les utilitzés pels opis. Tothom es va fer el projecte  molt seu i volia formar-hi part. Els resultats eren entranyables.

El més divertit de tots va ser Chipp Kidd, dissenyador novaiorquès que visitava per primer cop Barcelona. Va anar a esmorzar a un bar de barcelona (QU-QU) i es va trobar tota la seva obra penjada per les parets, tot el bar decorat amb les seves portades de llibres i discos. Estava excitadíssim i va canviar la seva conferència, una hora abans de fer-la, per mostrar-nos imatges de les parets del bar, molt divertit.

Bé, aquestes només són algunes referències de tots els professionals que van passar per AGI, on la conclusió es que els conferenciants són qui són perquè s’ho passen bé amb el què fan i ho traslladen a tot. No hi són per casualitat, a tots els apassiona el què fan i tenen l’enginy per donar-li la volta a qualsevol projecte, per petit que sigui.

L’any que ve el fan a Hong-Kong, a veure si m’hi puc escapar…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Segueix-nos a LinkedIn