1 d'octubre de 2012

Participació d’E2S a l’Escola MUUU, les ‘colònies d’estiu’ per a professionals del disseny gràfic

El passat mes de setembre, per tercer any consecutiu, la dissenyadora d’E2S Imma Franch va assisitir a l’Escola Muuu (7a edició), les colònies de disseny gràfic que s’han convertit en un punt de trobada, de desconnexió de la rutina però d’interconnexió amb amics i companys de professió per posar-nos al dia. Com sempre, molt intens i recomanable. Aquest any va ser a l’antic balneari de Rocallaura.

El tema d’aquest any: l’edició digital vs edició impresa. Els ponents: Gabriel Bravo, Enric Jardí, Jaime Serra, Rosa Llop, Albert Cano, Aitor Lagunas, Comuniza, Establiment, Rafa Soto, Diego Areso y Clara Prieto (la guanyadora del concurs d’estudiants)

Vam començar amb un taller que proposava Albert Cano, d’Eumogràfic: fer una edició impresa, entre tots els participants, de l’Escola Muuu d’aquest any. Cada grup es va encarregar d’un ponent i en va representar gràficament, en 4 pàgines, el contingut de la ponència o un tret distintiu. Vam treballar aquest contingut durant els matins i entre xerrada i xerrada i l’últim dia ho vam presentar. Ens arribarà aviat en format imprès a casa, gràcies a Ediciones Porquesí, i el conjunt és molt interessant i un bon resum gràfic d’aquest any.

Podríem parlar de cada xerrada però ens extendriem massa: preferim treure’n una conlusió conjunta.

Pensem que és un bon moment pel paper. I també és un bon moment per l’edició digital, evidentment. No hem de pensar tant en les mancances de cadascún sinó en les oportunitats i característiques pròpies. La gràcia està en combinar-ho i treure’n el màxim profit de cada mitjà. Hem de pensar, com sempre, a qui ens dirigim, el tipus de contingut que hem de comunicar i adequar-ne el canal. Exprémer cada suport: utilitzar les xarxes i les possibilitats d’ampliar contingut de l’edició digital, però no intentar fer maquetacions rígides en aquest suport ni controlar al 100% el resultat, és absurd i un mal costum dels dissenyadors.

El paper segueix sent una experiència única pels qui ens agrada llegir i també per trobar una selecció de contingut que volem guardar al llarg dels anys, el contingut digital és més efímer i no el guardem amb “carinyu”. Penso que és un bon moment  per les petites edicions impreses, amb un públic més segmentat, edicions de mes qualitat o molt més especialitzades. Segurament comprem menys llibres i revistes, però quan ho fem no ens fa res gastar-nos més diners i estem molt més contents que amb un pdf.

També és molt important tenir en compte la tipografia: triar l’adequada per cada  suport, conèixer perquè es va dissenyar i la seva construcció ens ajuda a no fer barbaritats en cadascún dels suports i prioritzar-ne la llegibilitat al disseny.

En el grup d’Imma Franch, amb Montse Simón i Sandra García, vam anomenar l’era que estem vivint com “Era Guternet”. Ens agrada que es pugui tenir tot el contingut del món en un núvol, però també ens apassiona tenir, posseir aquell contingut que tant ens agrada en un llibre, aquella olor a tinta, aquell tacte del paper i l’experiència d’aïllar-te i endinsar-te en un llibre o revista. Tot és compatible, és més, es complementa. Ens van donar molt bons exemples els amics de Comuniza.

A l’Imma li va agradar molt la filosofia de Gabriel Bravo amb els seus llibres, aparentment una col·lecció caòtica, Ediciones Morsa. Un bon moment per les petites joies en paper on les històries humanes i el sentit de l’humor en són el fil conductor.

En èpoques com les que vivim, on la supervivència comporta reinventar-se sovint, sorgeixen projectes tant interessants com Panenka, una revista on la cultura del futbol s’explica d’una altra manera, on grans històries humanes giren al voltant d’aquest esport, amb una maquetació pròpia d’una revista de disseny i amb continguts periodístics d’alta qualitat.

Com sempre, hi va haver temps per a les extraescolars: una estupenda cata de les cerveses Les Clandestines de Montferri, projecció de curts d’animació a càrrec de Puck Cinema, el cinema més petit del món dins d’una caravana i un concert apoteòsic dels Gallina2, uns clàssics de l’Escola Muuu. En aquests moments, durant els dinars, a la piscina o al balneari, és quan seguim parlant, ens seguim coneixent i es segueixen creant debats interessants. Sobretot després de la cata de cerveses.

En definitiva, no creiem que haguem de parlar d’edició digital versus impresa sinó de la conjunció de les dues (Guternet), d’adequar-ne l’ús (com sempre) depenent del públic i altres factors i imaginar totes les possibilitats i les virtuts de cada suport. És com quan va néixer la fotografia: els pintors van passar a ser molt més conceptuals i expressius i no tant retratistes. Però no per això ha desaparegut la pintura ni els seus valors i punts diferencials. Doncs això, que visqui el paper i l’ipad!

Agrair a la organització: Albert, Amós, Quique, Iván, Miriam, Germán i Albert. Gràcies per fer-ho possible any rera any i per preocupar-vos que tot funcioni tant i tant bé! I fins l’any que ve!

Les fotos són extretes de Graffica.org