3 de Maig de 2019

Brainstorming invers: el poder de la destrucció

Gairebé tots hem participat en un brainstorming o pluja d’idees, la tècnica creada pel creatiu Alex F. Osborn l’any 1954. Però difícilment l’haurem aplicat correctament. I és que la seva aplicació topa amb diferents problemes:

  • d’una banda, el brainstorming és un mètode amb procediments pautats que molt pocs dinamitzadors saben conduir. No es tracta de recollir idees boges i apuntar-les, sinó que passa per tot de processos que convé seguir, des de la parcel·lació precisa del repte fins a la combinació i aterratge de les idees més singulars. Donaria per un article exclusiu, si us interessa us convidem a contactar amb E2S i en parlem.
  • de l’altra, qualsevol pluja d’idees es troba amb el joc de rols dins de l’equip (hi ha qui no s’atreveix a “deixar-se anar” davant d’un superior, hi ha qui creu que les seves idees sempre són bones) i amb els prejudicis més humans (“això ja ho hem fet”, “això no pot ser”, “la idea és molt bona però massa cara”, …).

El primer hàndicap se soluciona amb una bona formació i amb la clau de tota dinàmica: el paper del dinamitzador. Per a la segona, a E2S ens hem acostumat a utilizar una variant més moderna i, generalment, més productiva i més divertida que el brainstorming tradicional: el brainstorming invers.

El brainstorming invers consisteix en girar completament el repte o el problema que volem resoldre per mitjà de la creativitat. És a dir: en comptes de construir, anem a destruir: com podem fer que ningú vulgui comprar el nostre producte, com tancar l’empresa en un any, com arruinar-nos amb una inversió, com aconseguim que ningú visiti un destí turístic, com fem que ningú vulgui comprar a la nostra botiga online, com podem fer que la nostra reputació sigui la més baixa del mercat? Així funciona:

  1. reclutem un equip d’entre 6 i 8 persones. Pot ser superior o inferior, però aquesta mida és la ideal
  2. acotem el repte real. Un exemple senzill: volem ser el restaurant de moda.
  3. girem el repte: volem ser el pitjor restaurant de la ciutat.
  4. fem una crida a les idees més boges possibles i deixem que els participants le llancin de forma desordenada, sense filtres, sense prejudicis, sense cap “no” per resposta, tot s’hi val: tractar malament la gent, posar música heavy metal al màxim volum, mala acústica que fa que qualsevol conversa ressoni per tot el local, contaminar el menjar expressament, no agafar el telèfon, no respondre a les reserves, tenir el local sempre brut i ple de rates, gats menjant restes de menjar sobre les taules buides, no acceptar nens, marginar els discapacitats, cobrar suplements als clients de fora o que el restaurant faci sempre pudor a vòmits.
  5. eliminem idees duplicades, combinem idees semblants i, per mitjà de dotocràcia (política de puntuacions), acabem amb una selecció ben tancada i complementària d’idees ben boges, no necessàriament factibles
  6. l’autor o autors de les idees les defenen
  7. girem les idees i les positivem. Seguint amb l’exemple, veurem que és fonamental que els clients se sentin ben tractats, que el local estigui impecable i la música sofisticada com a llit de fons i una bona acústica perquè tota conversa només se senti a la pròpia taula; que ha de tenir una olor molt agradable on el client se senti especialment a gust; que hem de procurar sorprendre el client i que pagui menys del que pensava que pagaria, regalant-li, per exemple, les postres o una copa al final; que hem de tenir algú a l’atenció telefònica que sigui impecable i resolutiu; que hem de ser estrictes amb les reserves; que hem de ser sensibles amb els nens i fomentar que les famílies se sentin ben ateses. I així un llarg etcètera.
  8. amb les idees positivades, ja podem abordar la forma com fem realitat aquesta construcció de marca, de projecte o de producte.

Sempre ens agrada pensar d’un projecte que ens va arribar fa uns mesos a E2S, on en un brainstorming invers per a una destinació turística va sortir que una forma d’aconseguir que ningú no volgués estar-se en aquella població podia ser que la primera sensació en sortir del cotxe fos una pudor insuportable. D’aquí en va sortir, a la inversa, un projecte de conreu de plantes aromàtiques repartides per diferents espais de la ciutat, de manera que el visitant sent una olor amb la qual se sent increïblement a gust passejant.

El millor del brainstorming invers és que elimina filtres i prejudicis. Tothom està preparat per ensorrar qualsevol projecte. És el poder de la destrucció: és molt fàcil carregar-nos un projecte i ningú pot dir “això ja ho hem provat” o “això no funcionarà”. Funcionaria. I, a la inversa, construir en positiu és molt més fàcil del que sembla. Us convidem a provar-ho.

Una resposta a “Brainstorming invers: el poder de la destrucció”

  1. Lídia Costa ha dit:

    Trobo molt interessant aquesta girada del ‘Brainstorming’. Comparteixo totalment que pot eliminar els filtres de la imatge social-laboral dels participants, que pot tenyir i esbiaixar les idees que hi aporten.
    Prenc nota! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada