28 de febrer de 2019

MWC 2019: la tecnologia no és el que sembla

El Mobile World Congress de Barcelona no se celebra a Barcelona. L’ajuntament amfitrió s’esforça, i ben fet, a col·locar cartells de “Benvinguts a l’Hospitalet” i “Welcome to l’Hospitalet Experience” per recordar que no tot comença i acaba a la capital, tot i l’orgull que representa per a tots els catalans viure a tocar d’una de les capitals del món.

No tot és el que sembla. I el ‘Mobile’ ens n’ha donat, aquest any, més exemples que mai. Una vegada més, E2S ha estat present a la trobada anual de la tecnologia i les telecomunicacions i n’ha extret algunes reflexions.

1. El 5G no és el que sembla. No es tracta del fet que la transmissió de dades es multiplicarà per 10 en relació amb el 4G. La clau és la latència, el temps de resposta, que tendeix a zero i aixecarà la barrera de l’Internet de les Coses (IoT). Mirant-ho del revés, sense 5G no és viable la conducció autònoma, amb el 5G sí perquè tota resposta és a temps real.
2. El reconeixement facial no és el que sembla. Permetrà reconèixer-nos i traçar els nostres recorreguts, els nostres comportaments, el nostre estat d’ànim, les nostres compres i tota la nostra evolució vital. I tot sense cap interès per saber com ens diem o quin és el nostre e-mail o número de telèfon. Per fer negoci no és necessari saber-ho, només cal veure que està entrant per la porta una cara que té unes determinades preferències, rutines, aficions i predileccions.
3. La recopilació de dades no és el que sembla. El pitjor és l’avenç sense precedents, totalment exponencial, dels algoritmes que podran predir els nostres pensaments abans, fins i tot, que els tinguem. Diferents estudis de psicologia humana conclouen que, quan som conscients de la presa de decisions, el nostre inconscient ja l’ha pres per nosaltres fa entre 10 i 30 segons. La tecnologia ho pot saber amb dies, setmanes o mesos.
4. La digitalització no és el que sembla. Ens hem obsessionat en “endur-nos” el món físic cap al món virtual, convertir botigues en e-commerce, i ara la digitalització va en sentit contrari: cap als establiments físics. La tecnologia adopta al món físic allò que fins ara només era possible a Internet: ‘trackejar’ els clients, fer-ne seguiment, conèixer, analitzar i fins i tot predir les seves decisions.
5. Els drons no són el que sembla. Oblidem-nos de les imatges ‘xules’ des de l’aire. Els drons ens transportaran, ens rescataran, ens reconeixeran, ens identificaran i no només volaran: arriben per terra i, atenció, per aigua.
6. Els mòbils no són el que sembla. Són les eines definitives on dipositem tota la informació sobre nosaltres, i que han de servir perquè el món s’adapti a cadascú. Tot va cap a la personalització, i no hi ha res més personal que el nostre mòbil.
7. Les pantalles flexibles no són el que sembla. I és que el menys important és tenir un mòbil que es plegui o doblegui. Les pantalles flexibles aporten al mercat (i als mercats) solucions de materials que es poden aplicar a múltiples productes, començant per la roba que portem al damunt i acabant per integrar-se a qualsevol moble de casa, fins i tot el sofà.
8. Nosaltres ja no som el que semblem. Hem reivindicat la nostra condició de persones enfront a ser tractat com a números. I ara ja no som números: som cares amb expressions que parlen sobre el nostre estat d’ànim, som sabates sensoritzades, som mòbils que van pel món acompanyats d’una persona, som una cartera amb potes a qui ja ningú no té interès per posar nom i cognoms, ni tampoc números. Vectors associats a comportaments, a reaccions, a feedback, a rutes i a transaccions econòmiques.
9. El MWC no és el que sembla. Definitivament, s’ha convertit en un lloc on sentir-se petit. Un indret on fer-nos una cura d’humilitat en adonar-nos del talent que hi ha al món, de la velocitat amb què avança la tecnologia i el poder creatiu que gira al voltant de la recerca de solucions que pretenen (hi estiguem més d’acord o no en les formes) canviar el món. La majoria quedem paralitzats davant de tanta innovació i disrupció. No podem fer més que mirar, observar. I això és el més important: voler conèixer, perquè no hi ha res pitjor que no afrontar el futur, i el futur és nostre si, i només si, sabem cap on va.

En definitiva, el món de les tecnologies ens regala cada any el mirador més transparent al progrés. El millor del cas és que el tenim a Barcelona i convé lluitar perquè segueixi sent així. Això no treu que l’Hospitalet el reivindiqui. Perquè ens ha tocat viure en un món on ja res és el que sembla. I el que ens espera.