23 d'agost de 2019

#020 idea de la setmana: Per què t’hauries de sumar al neuromàrqueting?

El neuromàrqueting és tendència i el futur que s’albira en l’ús d’aquesta disciplina és brillant. Tots coincidirem en que, malgrat que el terme va néixer als 90, a mitjans del XIX ja s’havien fet descobriments que van assentar les bases del neuromàrqueting. Aleshores, aquelles tècniques incipients posaven la lupa sobre la pell, l’activitat encefalogràfica o el seguiment de l’ull (eye tracking) dels humans.

L’any 90, però, va ser determinant, ja que el sorgiment de la ressonància magnètica funcional (fMRI) va impulsar la neurociència; i aquell any mercadòlegs i científics van trobar-se i van sumar coneixements. De seguida, empreses com Coca-Cola o Ford, van invertir en neuromàrqueting per estudiar el mercat.

El que va passar després va ser un creixement imparable. El neuromàrqueting, empès pels grans avenços tecnològics del nou mil·lenni, especialment a partir del 2010, va consolidar-se. Els aparells de presa de dades van millorar reduint la mida convertint-se en portables. Aviat, el neuromàrqueting va entrar a formar part de currículums universitaris i, avui dia, la disciplina avança amb passos ferms i ràpids, creixent en investigacions, tècniques i mètodes.

Alguns exemples d’aplicació del neuromàrqueting

• Com ja hem dit Coca-Cola, juntament amb l’automobilística Ford, va ser una pionera en l’ús del neuromàrqueting, i el cert és que a dia d’avui encara continua utilitzant les seves tècniques. En una campanya recent, la marca va analitzar les emocions dels seus consumidors quan visionaven un dels seus espots televisius. Volien saber quines sentiments despertava la seva marca d’una manera transparent i realista.

• Us heu fixat com ha anat evolucionat el packaging del snack Lays? La marca va descobrir, després de diversos estudis de neurociència, que el seu públic principal eren homes i que per arribar al públic femení havia de realitzar campanyes basades en un estil de vida saludable. Com a conseqüència, Lays va modificar alguns dels seus envasos, incorporant-hi imatges dels ingredients naturals que les componien.

• El canal de televisió nordamericà The Weather Channel, va fer un estudi analitzant la retina i la pell dels participants per descobrir les reaccions dels usuaris en relació al contingut que mostrava.

• Finalment, Microsoft va voler comparar l’impacte publicitari i l’engegament que provocaven les campanyes de Xbox LIVE (basades en pantalles interactives en les que els usuaris podien fins i tot descarregar-se vídeos) davant els tradicionals anuncis televisius. Els participants eren monitoritzats amb una diadema neurocientífica, que captava l’activitat cerebral. Els resultats de l’estudi van demostrar que la campanya de Xbox LIVE obtenia una millor resposta emocional i cognitiva que els formats tradicionals.

Ja ho veieu, com ja passa en molts d’altres camps, la tecnologia està aconseguint que allò que era considerat un art es converteixi en una disciplina que pot ser mesurada i per tant, dissenyada i concebuda, per la ciència.

—

Si t’agrada el que llegeixes, segueix-nos a Linkedin!