31 d'octubre de 2019

#30 Idea de la setmana: competir (i comparar-se) mai havia estat tan fàcil

Per tots és sabut que les eines digitals han permès crear comunitats, acostar persones amb mateixes finalitats i interessos i, fins i tot, amb aquesta recopilació i encreuament de dades, generar rànquings i organitzar competicions esportives online. Alerta que no estem parlant dels esports electrònics o e-sports, que són competicions que malgrat porten el mot ‘esport’ incorporat, ben poca activitat física requereixen, sinó de persones que realitzen una mateixa competició, prova i exercici físic i en comparteixen els resultats online per rivalitzar amb d’altres que han fet exactament el mateix. Ara, a més, hi ha eines que atorguen el do de la ubiqüitat i que permeten, per exemple, competir en maratons que s’estan celebrant simultàniament en diferents ciutats de tot el món o recórrer els trams més cèlebres del Tour sense moure’s de casa.

Però anem a pams. Algunes de les eines online que van començar a facilitar la competició esportiva entre persones que es trobaven a diferents llocs van ser Runtastic o Runkeeper, apps que quantifiquen l’activitat diària i faciliten a l’usuari la creació de grups de persones que es desafien i competeixen entre elles. Una altra va ser Strava, que directament crea rànquings amb els millors esportistes dividits per gènere i edat i indica quan i on han corregut (o nedat, anat en bici o esquiat). Aquesta informació és pública i permet fer un seguiment i monitoritzar l’activitat d’un esportista d’una manera molt fàcil. Precisament, és a través d’Strava que la Marató de Nova York es va pot córrer des de tot el món. En la darrera edició, mig miler de persones es van apuntar a córrer online una de les proves esportives més famoses del món: van córrer als seus països i van registrar la cursa a través de l’aplicació Strava. Encara més increïble va ser la gesta de l’astronauta britànic Tim Peake, que el 2016 va córrer la Marató de Londres des de l’Estació Espacial Internacional. Això sí, lligat a un arnès i visionant un vídeo de realitat virtual que simulava el recorregut de la marató de Londres.

També és a través de la realitat virtual com s’organitzen autèntiques curses ciclistes en les que els participants ni tan sols surten de casa. Un dels exemples més reeixits és la Movistar Virtual Cycling, un campionat amb 10 etapes classificatòries sobre recorreguts del calendari professional, que utilitzen un simuladors perquè els esportistes competeixin indoor, damunt de bicis estàtiques, visionant els recorreguts per on han passat el seus ídols.

Un altre clar exemple de com les TIC democratitzen l’accés a la competició i posa al mateix nivell esportistes aficionats i professionals és el Crossfit, un esport del qual una de les seves màximes diu que l’entrenament en grup és clau per augmentar la motivació i la competitivitat. Partint d’aquesta premissa, no és d’estranyar que aquesta pràctica creï comunitat més enllà de les parets del box i competeixi també compartint resultats online. Estem parlant, per exemple, dels Open classificatoris pels Open Games, la competició que reuneix a més participants a la vegada a tot el món i que consta de 5 proves que es realitzen durant 5 setmanes consecutives de manera pràcticament simultània. El sistema és molt senzill: l’organització anuncia a nivell mundial i mitjançant un vídeo quina serà la prova (WOD, work of de day) d’aquella setmana. La mecànica és simple: tots els atletes (experts i principiants), des del seu box, poden realitzar la prova anunciada, gravant-se en vídeo amb un simple mòbil, abans d’una data que fixa l’organització. Després, només cal compartir els resultats i esperar la resta de resultats per veure’s a la taula de classificació, que és la que posarà cadascú al seu lloc.

Mai competir amb els grans havia estat tan fàcil: tothom amb un simple mòbil pot rivalitzar i comparar-se amb persones de tot el món i de tots els nivells; qui vulgui pot córrer la Marató de Nova York sense trepitjar els Estats Units; i, fins i tot, qui ho vulgui pot resseguir les etapes més cèlebres del Tour sense sortir de casa. La competició, més que mai, es democratitza.