17 de gener de 2020

#041 idea de la setmana: la reducció de la petjada de carboni

L’1 de gener va entrar en vigor la nova normativa de la zona de baixes emissions a Barcelona, ​​una estratègia de gestió de la mobilitat urbana que respon a una tendència a l’alça o, més aviat, a una necessitat imperant: la reducció de la petjada de carboni.

Hem arribat a un punt de no retorn. Les evidències científiques obliguen a conscienciar de la necessitat d’un canvi social, enfocat a una vida més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Un tema urgent, on els governs i ens públics intenten posar-se les piles. Estats com França i els Països Baixos ja han proposat eliminar vols curts, cosa que també vol fer Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ​​suprimint el pont aeri entre Madrid i Barcelona per tal de reduir l’emissió de CO2 i potenciar el tren d’alta velocitat, altament sostenible.

Però parlem d’un tema on cada un de nosaltres pot tenir un impacte positiu. S’han desenvolupat diferents propostes com CeroCo2, una iniciativa on tot usuari pot calcular l’emissió de gasos que provoca i ofereix alternatives per compensar aquestes emissions. Altres plataformes, com Reforestum, permeten la compensació mitjançant la reforestació, plantant arbres autòctons en zones que ho necessiten i evitant la desertització.

Responsabilitat social, màrqueting i supervivència

Podríem dir que aquestes tres paraules conformen l’eix principal de les accions empresarials pel que fa a la reducció de la petjada de carboni. Tot allò que afecta la societat, repercuteix directament en unes empreses que són part fonamental de l’estructura social. Com aportació, sorgeixen propostes com la del Banco Santander, que va posar en marxa el seu pla d’eficiència energètica 20-20-15, reduint consum d’energia, emissions de CO2 i ús de paper.

Les dades extretes de diferents informes relacionats amb el consum i el medi ambient confirmen que, a més de ser una preocupació, és un tema que ven. Per aquesta raó, s’ha impulsat la creació de nous negocis, productes i aplicacions amb les emissions de carboni en ment. Un exemple seria l’aplicació de CleanSpace, que ofereix dades sobre la qualitat de l’aire en temps real de qualsevol punt. Altres app, com MyUse, permeten conèixer la quantitat d’energia que consumim, per tal de generar menys emissions.

El fet de vendre obre la porta al màrqueting, tant per donar a conèixer aquests nous productes (els denominats de km0, per exemple), com per aprofitar la força i l’impuls d’aquesta tendència i treure’n profit reforçant la imatge de marca. Una empresa respectuosa amb el medi ambient i que treballa per reduir la seva petjada de carboni desperta més confiança i simpatia entre el públic.

I encara queda la supervivència. No només perquè ser una empresa “eco friendly” és un fet diferencial en un mercat ultracompetitiu, sinó pels impostos amb els quals es carrega a les empreses que produeixen aquestes emissions, preus que podrien arribar als 36 euros per tona de carboni en els pròxims mesos. Això ha obligat a les empreses a buscar alternatives, aconseguint que la indústria, en un altre temps gran emissora, deixi de ser la principal ‘culpable’. El transport és ja el gran problema. Compensar les emissions amb diners o en espècies només serveix per sortir del pas. La mobilitat elèctrica truca a la porta.