31 de gener de 2020

#043 idea de la setmana: mil maneres d’enterrar-te

Enterrament o incineració? Semblen ser les úniques opcions per posar el punt final a la vida. En els últims anys, tots dos mètodes han crescut i, fins i tot, s’ha produït ‘sorpasso’ per part del nombre d’incineracions, que ja supera als enterraments a les grans urbs. No obstant, la tendència del respecte pel medi ambient pot fer canviar això i fer que ens comencem a oblidar d’aquests dos sistemes.

La incineració i l’enterrament tradicional són dos mètodes realment contaminants. Segons Natural Death Center, per cremació, s’emeten 100 quilos de CO₂ a l’atmosfera; mentre que els materials associats a l’enterrament, així com el nombre d’arbres talats per elaborar taüts, fan d’aquesta tècnica una veritable enemiga del medi ambient.

Per evitar-ho, sorgeixen els denominats enterraments ecològics, amb alternatives menys contaminants. El primer exemple és el més conegut, perquè es tracta de l’elaboració de taüts biodegradables mitjançant materials com a vímet, cartó reciclat o fulla de plàtan. Però, i si el taüt fos una gran llavor? Aquesta és la idea darrere de Càpsula Mundi, un envàs amb forma d’ou en el qual es tancaria el cos de la persona en posició fetal, amb una llavor d’arbre a l’interior. D’aquesta forma, les nostres restes es convertiran en nutrients per a un arbre que creixerà a partir de nosaltres.

Una altra alternativa la podríem trobar en Coeico, una empresa que ha creat un vestit funerari destinat a facilitar la degradació del cadàver de manera ecològica, integrant cos i terra. Aquesta fusió s’aconsegueix mitjançant unes espores de fong que recobreixen el vestit i que tenen com a funció consumir teixit mort i totes aquelles toxines contaminants que pot emetre el nostre cos. Una altra forma ecològica de desfer-nos de les restes mortals seria mitjançant la idea que proposa Recompose, basada en un procés que busca transformar els nostres cossos en terres utilitzables com a compostos d’una manera natural.

I què passa amb les incineracions?

Perquè, malgrat el seu increment, també trobem alternatives o, en tot cas, opcions per  compensar les emissions en calcinar les nostres restes. La hidròlisi alcalina o, cremació per aigua, és una opció que algunes personalitats com Steve Jobs van triar en el seu moment, basada a dissoldre el cos sota l’acció d’aigües alcalines. El procés emet un 35% menys d’emissions, per la qual cosa encara no és una opció totalment ecològica. I, per a aquells que no sàpiguen què fer amb les cendres, l’empresa Eternal Reefs ofereix una opció on les nostres restes ajudarien a generar nous hàbitats marins.

Si bé, ara com ara, alguns d’aquests projectes encara estan en fase de desenvolupament, sembla evident que la consciència ecològica ha estat capaç de fomentar l’aparició de noves idees i nous models de negoci. Maneres originals de connectar amb la naturalesa després de morts, oferint possibilitats d’albergar noves vides, de connectar directament amb la terra (mai més ben dit) i demostrar, amb l’exemple, que la preocupació per l’ecologia és alguna cosa que va més enllà de nosaltres mateixos. La mort s’està tornant ‘eco-friendly’.