17 d'abril de 2020

#054 idea de la setmana: el coronavirus accelerarà la desglobalització

Davant la profunda crisi que vivim, l’economia mundial d’un temps cap aquí ja estava enfrontant-se a desafiaments que amenaçaven a la globalització: el nou proteccionisme, polítiques aranzelàries, el xoc de blocs EUA – Xina, el 5G i el seu mur virtual, les noves tecnologies de producció o el Brexit. Ara, amb l’economia infectada per coronavirus, pot haver arribat un cop definitiu. Un canvi de rumb mundial.

Grans corporacions com Apple o Toyota ja s’han trobat amb aquest problema per la seva interconnexió global a través de cadenes de producció, serveis i multinacionals. Segons diversos experts, aquest procés de desglobalització deixarà empremta en tres vies: manufactures i subministrament; turisme, transport i serveis; i la demanda i els preus de productes bàsics. I ja n’hem sigut testimonis, ja que un cop interrompudes les cadenes de subministrament internacional, les persones van començar a buscar alternatives locals, encara que fossin més costoses. La por i la inseguretat empenyen a noves tendències de consum.

Què significa aquesta crisi per a aquest fenomen?

Aquesta és la pregunta que està ara mateix al tinter d’experts i multinacionals. El sistema econòmic mundial brinda múltiples beneficis, però també implica riscos que amb el coronavirus s’han vist accentuats i tant persones com empreses s’han adonat de les seves dimensions, tal com explica Richard Ports, professor d’economia de la London Business School. La independència global és un d’aquests riscos, com ha quedat palès després que la Xina es paralitzés. El gegant asiàtic fa temps que va deixar de ser un país “fàbrica” ​​per ser tota una potència amb un pes en l’economia tan gran que, en sofrir una davallada, tothom la pateix.

Aquests riscos, units a altres factors com les noves tecnologies i els canvis en el consumisme, han de portar al que s’anomena re-shoring, és a dir, portar de tornada a casa una part important de la feina. Una reestructuració logística d’empreses, ja que, per exemple, ja no importa la localització de les plantes gràcies a l’automatització i la no necessitat de mà d’obra. La reducció de cadenes de subministrament i el nombre de baules a la cadena també són altres mesures per reduir riscos i augmentar el control de qualitat i que donen suport i fomenten aquesta desglobalització.

Com a exemple trobem l’estudi de Bank of America que va difondre fa poc més d’un mes en el que s’afirmava que el 80% de les empreses estudiades té plans de relocalització, és a dir, de repatriar part de la seva producció de l’exterior. Això, com a primer indici dels canvis que s’acosten i que aniran a més (gràcies a tecnologies com la impressió 3D), arribant a deixar termes com la deslocalització sense sentit.

Desglobalització de persones

L’àmbit econòmic no és l’únic, ni de bon tros, que es veurà afectat per aquest procés. Les polítiques proteccionistes i l’enduriment de les fronteres, unides a la por i la incertesa, porten a replantejar-se el lliure moviment de persones. S’obre una nova manera de relacionar-nos que afectarà de diferents maneres i a diferents sectors, com pot ser l’educació superior. Per exemple, moltes universitats occidentals depenen en gran manera d’alumnes asiàtics i llatinoamericans que, potser, comencin a no moure.

La desglobalització s’intuïa propera, però el coronavirus sembla haver-la fet realitat. El procés s’ha vist accelerat i els experts coincideixen que ja ho tenim aquí, així que la preocupació serà saber com profunds seran els canvis que vinguin i com es gestionaran. Les maneres de consum i producció seran diferents i tocarà adaptar-se a un nou món que ja s’ha presentat davant nostre. No obstant això, així com sembla que la producció passarà a ser local, sí que es produirà una globalització: el talent, el coneixement. Les eines amb què comptem, i que hem acabat d’explotar amb aquesta quarantena, ens demostren que hi ha una gran oportunitat de compartir i deixar fluir globalment habilitats abstractes, però indispensables, ja que no cal una presència física perquè floreixen.