30 d'octubre de 2020

#82 idea de la setmana: El tokenisme, una inclusió només d’aparença

El tokenisme es defineix com la pràctica de fer només un esforç simbòlic o superficial per ser inclusiu amb membres de grups minoritaris, especialment mitjançant la contractació de persones de grups poc representats, per donar l’aparença d’igualtat racial o sexual dins d’una força de treball.

Per fer-ho ras i curt, podríem definir-ho com un postureig, una paraula que s’ha posat de moda gràcies a les xarxes socials i a la creixent necessitat que tenim com a ésser socials d’aparentar davant el món exterior (el que hi ha més enllà dels dispositius on consultem les xarxes).

Més de mig segle de vida

El terme tokenisme va sorgir fa més de 50 anys. Concretament, durant la dècada de 1960, quan Martin Luther King liderava el moviment de lluita pels drets socials dels afroamericans als Estats Units. Una batalla que continua sent ben present arreu. Aleshores es criticava que es fes només una inclusió simbòlica, per quedar bé. Una pretensió que, ara, no només es produeix a l’hora de contractar.

En molts contextos es produeix tokenisme, i moltes vegades ni ens n’adonem. I malgrat que el concepte té més de mig segle de vida, en l’actualitat és més vigent que mai perquè, des del punt de vista de màrqueting, mostrar diversitat i inclusió s’ha demostrat que ‘ven’.

Publicitat i xarxes social

La publicitat i les xarxes socials són el marc ideal perquè les marques presentin una pretesa diversitat només per millorar la seva imatge. Una simple il·lusió que tapa els veritables problemes de desigualtat, més profunds i difícils de canviar i que amb una mica de cosmètica queden dissimulats.

El mateix succeeix amb moltes altres empreses que han alçat la veu en la lluita contra el racisme i han donat suport al lema ‘Black lives matter’. A l’hora de la veritat, però, el seu suport a la lluita contra el racisme no concorda amb les dinàmiques internes, com denuncia un article de Marketing Week titulat: If ‘Black Lives Matter’ to brands, where are your black board members? (Si “Les vides negres importen” a les marques, on són els membres negres als vostres consells?). Aquí hi trobem exemples de grans corporacions, com Louis Vuitton, Nike, Adidas, Spotify, L’Oreal i Apple.

Sèries i pel·lícules

Succeeix, per exemple, en la manera com se’ns presenten personatges en la ficció: a llibres, sèries o pel·lícules. En alguns casos, hi ha personatges de minories pel simple fet de ser-hi. I això és el que sembla que vulgui promoure l’Acadèmia de Hollywood, que exigirà uns mínims per competir als Oscar: que uns dels protagonistes o que el 30% dels secundaris representin minories.

Un tokenisme en la indústria de l’entreteniment dels Estats Units que ja denunciava la satírica South Park: l’únic personatge negre d’aquesta sèrie d’animació es deia “Black Token”.

Veus discordants en l’art

El mateix succeeix en l’art: moltes vegades, museus mostren obres d’artistes de minories per acontentar el públic, però sense incorporar realment aquests l’obra d’aquests grups minoritaris en la història de l’art. Així ho ha denunciat l’escultor indi-britànic Anish Kapoor: “Els museus contemporanis han d’aturar el tokenisme. Agafen aquí un artista iranià, un artista sud-africà o qualsevol cosa. Han de començar a intentar assumir adequadament què és la cultura contemporània actual. Com la representem en objectes dels nostres museus. No és senzill. Però el tokenisme ja no pot passar”.