7 de maig de 2021

#008 història de la setmana: Carlos Henrique Raposo, el primer fals nou

Gairebé dues dècades com a futbolista professional amb uns números de rècord, perquè no va arribar a disputar ni un partit oficial complet durant la seva carrera sènior. Va passar per diferents equips amb el distintiu de bon jugador, malgrat que no va arribar a debutar mai en cap mitjançant diversos ardits. Carlos Henrique Raposo volia tenir la vida d’un jugador de futbol, però sense dedicar-se a aquest esport. I va trobar la manera de fer-ho. Un fals nou de veritat.

Carlos Henrique Raposo (Porto Alegre, 1963) tenia molt clar que volia dedicar-se a tenir la vida d’un futbolista, envoltat de luxe i festes. No obstant això, ni li agradava molt l’esport ni tenia una gran habilitat per a tal. Dos petits detalls que no van impedir que aconseguís el seu objectiu, inicialment mitjançant amistat amb Maurici D’Oliveira Anastácio, persona influent al Botafogo. Oliveira el va ajudar a signar el seu primer contracte professional mitjançant un currículum esportiu fals (fent-se passar per Carlos Enrique, jugador d’Independiente guanyador de la Copa Libertadores, amb el qual guardava semblança i ho demostrava mitjançant una foto) i un sobrenom: ‘Kaiser’.

Una vegada al club, va tenir clar el que havia de fer per a no ser descobert: lesionar-se. Arribava el primer dia d’entrenament i fingia dolor en una part de la cama. En aquella època no hi havia ressonàncies i aconseguia anar connectant lesions i descansos. Al mateix temps que gaudia de la vida de futbolista que tant volia, Carlos Henrique “treballava” per a mantenir la seva mentida. I és que es valia del seu carisma per fer amistat amb diferents jugadors, alguns influents com Ricardo Rocha o Renato Gaucho, que el recomanaven; pagava a periodistes perquè li fessin bons reportatges; regalava samarretes de l’equip a grups d’aficionats perquè coregessin el seu nom; o fingia tenir crides de clubs estrangers que volien aconseguir els seus serveis. Una vegada, segons s’explica, va simular estar parlant amb Josep Lluís Núñez (president del F.C. Barcelona) davant dels seus companys.

Gràcies a una inaudita habilitat per a la impostura, un carisma especial i una època sense internet en un futbol amb problemes de corrupció com era el brasiler, Carlos Henrique va aconseguir enllaçar diversos contractes professionals amb equips com Flamengo, Fluminense o Bangú. Va ser en aquest últim on va estar prop de ser descobert, perquè el van convocar per jugar enfront del Coritiba i no va poder trobar la manera d’escapolir-se. Estant a la banqueta, el president va demanar a l’entrenador que sortís a jugar i tractar, amb ell al camp, d’arreglar el partit. Veient-se entre l’espasa i la paret, va decidir actuar i, mentre escalfava, va anar a barallar-se amb els aficionats rivals. El resultat va ser que va van acabar expulsat abans d’entrar al terreny de joc, en el que, curiosament, és la jugada més recordada de la seva carrera.

Per descomptat, aquesta història ha creat una inesgotable font de llegendes al voltant del jugador, algunes d’elles difícilment demostrables. Bé ho sap Louis Myles, director de “Kaiser: The Greatest Footballer Never to Play Football” una pel·lícula documental sobre aquesta surrealista epopeia. Segons va expressar, no va parar de trobar-se diferents aventures difícilment demostrables, perquè moltes eren creades pel mateix ‘Kaiser‘. Un exemple d’això van ser les seves aventures fora del Brasil, perquè hauria portat la seva farsa fins als Estats Units o França.

Tal com va dir Ricardo Rocha: “Kaiser ha estat una de les figures més icòniques del futbol mundial. Només tenia un problema: la pilota”.