14 de maig de 2021

#009 història de la setmana: Wojtek, Capità Polonès

Segons la història que ens ha explicat Marvel, durant la Segona Guerra Mundial va néixer el Capità Amèrica com a suport definitiu per a la lluita contra l’Alemanya nazi de Hitler. No obstant això, durant el conflicte de la Segona Guerra Mundial no va ser l’únic personatge conegut en veure la llum, perquè també es va produir el naixement del Capità Polonès. O més correcte seria dir caporal, ja que és el rang al qual va arribar Wojtek dins de l’exèrcit de Polònia. Un fet gens menyspreable, tenint en compte que parlem d’un os.

Corria juny de 1941 quan Hitler i Stalin van trencar la seva “aliança” i Alemanya va començar la seva incursió a la Unió Soviètica. Els aliats van buscar treure profit d’aquest conflicte i portar a l’URSS al seu bàndol, per la qual cosa van començar les negociacions. El govern polonès va demandar alliberar els ciutadans i militars capturats en el repartiment de Polònia entre alemanys i soviètics. Així, una gran quantitat de soldats polonesos, en el seu afany de venjar-se d’aquells que havien envaït el seu país, es van unir a l’exèrcit britànic que es trobava a Palestina.

Durant el pas per les muntanyes Zagros (serralada que separa l’Iran i l’Iraq), una de les divisions de soldats polonesos es va trobar amb un nen kurd que portava un cadell d’os en un sac. L’animal semblava estar en males condicions, despertant la compassió dels soldats, que van acabar adoptant l’ós. D’una manera poc usual, l’animal va acabar convertint-se en la mascota de l’escamot i rebia tota mena de cures perquè millorés la seva salut. Així doncs, Wojtek (així va ser batejat, nom que significa guerrer somrient) va generar un fort vincle amb els soldats, que al seu torn se sentien animats i contents de tenir a l’animal.

L’oficial, en veure l’impacte positiu de Wojtek en les seves tropes, va decidir mantenir-lo, malgrat totes les dificultats que comporta tenir un os en un campament militar. L’animal va acabar encaixant a la perfecció en el campament, on els soldats li donaven menjar, cervesa i li van ensenyar diferents trucs, com caminar a dues potes. I fins i tot practicaven amb ell lluita lliure. A més, Wojtek va mostrar la seva vàlua de manera involuntària, perquè en una de les moltes incursions que feia a les dutxes (passava calor per les altes temperatures de la regió) va fer fugir espaordit a un espia infiltrat.

La gran prova de foc per a Wojtek

Va arribar el moment d’entrar en acció per a les tropes poloneses, reclamades a Itàlia per a prendre la vall dominada per l’abadia de Montecassino. Era un enclavament estratègic, per la qual cosa es van destinar un gran nombre de soldats. I, malgrat que l’exèrcit britànic no permetia mascotes a l’hora d’entrar en acció, no anava a ser un impediment per a Wojtek. Per a evitar separar-se del seu escamot, l’exèrcit polonès va decidir allistar-lo oficialment com a part de la 22a Companyia de Subministraments d’Artilleria, amb tota la documentació en ordre.

Però no anava a estar prop del camp de batalla sense més. Wojtek ja havia après que, si imitava el que feien altres humans, moltes vegades tenia recompensa. Pel que va començar també a transportar caixes de munició, comptant amb els avantatges de la seva força i resistència. Quan els aliats van aconseguir fer-se amb Montecassino, Wojtek va ser ascendit al rang de caporal per les seves gestes i la 22a companyia va adoptar com a emblema la insígnia d’un os transportant un projectil.

Després de continuar participant en alguns conflictes més i en acabar la guerra, va arribar el moment del retir. Wojtek va ser traslladat a Escòcia, amb molts altres soldats de la 22a Companyia, que va acabar per dissoldre’s en 1947. No obstant això, els seus excompanys no estaven disposats a permetre que portessin a l’os a Polònia de nou, ja que molts soldats van decidir no tornar al seu país, perquè l’URSS els havia envaït. Finalment, la solució va arribar a través del zoològic d’Edimburg, on es va convertir en tota una celebritat. Després de la seva mort, es va organitzar una col·lecta per a erigir una estàtua als jardins de West Princes Street, a Edimburg.