31 de desembre de 2021

Per què mengem raïm la Nit de Cap d’Any? #042 història de la setmana

Per què mengem raïm la Nit de Cap d’Any? Segons la tradició, menjar dotze grans de raïms durant les campanades ens condueix a un any de bona sort i prosperitat. Però el que molts de nosaltres no coneixem és d’on ve aquest costum tan conegut.

Sí que és cert que aquesta tradició amb els anys s’ha anat estenent a molts punts del mapa, però menjar raïm al so de les campanades té el seu origen a Espanya, concretament a Madrid. Es diu, que a part de servir com a forma d’acomiadar l’any, cada gra de raïm representa un desig per a cadascun dels mesos del pròxim any.

El raïm de la sort

Per saber com neix aquesta curiosa tradició hem de dir que existeixen diferents explicacions. Una de les teories més acceptades que acompanyen aquest costum es remunta a l’any 1909. A aquell any hi va haver molt bona collita de raïm i els productors van decidir donar més sortida al producte venent-la com a “raïm de la sort” en paquets preparats de dotze grans de raïm, simbolitzant els dotze mesos de l’any. Amb el pas del temps, la tradició es va anar polint. Avui dia molta gent diu que els grans de raïm simbolitzen l’abundància i cada vegada que en mengem un cal demanar un desig. En total, 12 desitjos.

Tot i això, els diaris de l’any 1882 ja recollien fragments d’aquest costum, amb la qual cosa és probable que l’excedent de raïm del 1909 només fos una empenta més a una tradició que ja es gestava. Per tant, tot això ens porta a una altra teoria, que ens diu que tot va començar l’any 1882, època en la qual la classe burgesa solia beure xampany i menjar raïm durant el sopar de la nit de Cap d’Any. Com a protesta, un grup de madrilenys van decidir ironitzar aquesta tradició acudint a la Porta del Sol per menjar raïm acompanyat del so de les campanades de fons. Aquesta acció de revolta per la distinció de classes de cara a Nadal va portar a la gent a reunir-se per a menjar raïm, com a burla dels hàbits de l’aristocràcia.

Segons les publicacions als mitjans d’aquella època, la tradició va provocar tant d’interès que l’any 1903, el raïm ja es menjava fins i tot a Tenerife. En qüestió de pocs anys el costum es va anar ampliant i repetint a tota Espanya. Com a curiositat, cal destacar que la premsa del 1907 es va queixar que menjar raïm s’hagués arrelat tant a la societat quan inicialment la classe més baixa menjava raïm per burlar-se dels més rics, i s’estava perdent aquesta crítica.

Però perquè raïm?

El raïm és un fruit que tradicionalment s’ha associat a la bona sort, a la positivitat i fins i tot a l’espiritualitat, per la qual cosa col·locar 12 grans de raïm per menjar era un símbol de bona sort a la nova entrada d’any. A més, es tractava d’una fruita assequible de la qual sovint hi havia excedent en els cultius.

En general, es pot dir que tots els països tenen les seves tradicions i els seus costums per donar la benvinguda a l’any nou. Totes les societats han anat creant un conjunt de bases per acomiadar l’any que acaba i buscar fortuna i bona sort en el que entra. Amb els anys aquests costums queden, i el que inicialment neix com una idea, acaba formant part de l’imaginari col·lectiu. Ara que ja ho sabem, podem aprofitar per pensar amb temps els 12 desitjos que volem demanar i quedarà esperar si aquest nou any 2022 ens sorprendrà.