19 de juny de 2020

#063 idea de la setmana: el coronavirus i una nova percepció del plàstic

D’útil a imprescindible. D’un ús excessiu a necessari. De ser un producte demonitzat a, potser, un salvador. Quan donàvem per fet que el plàstic estava condemnat a desaparèixer, va arribar el coronavirus i ens va fer replantejar el paper del plàstic. Un producte estimat i odiat a parts iguals i que durant la situació del coronavirus ha jugat un paper protagonista que l’ha tornat a situar al centre del debat.

I és que hi ha un canvi en la percepció de l’ús del plàstic, ja que ha quedat palès que el seu ús és vital en alguns aspectes, com el sanitari i higiènic. Es tracta d’un element essencial per als equips de protecció individual del personal sanitari, pel filtre de les mascaretes FPP, guants, bates impermeables, ulleres o equips mèdics com respiradors i ventiladors.

A més, plàstics com el plexiglàs o altres d’un sol ús han patit un repunt en la seva producció i consum gràcies a la sensació de seguretat i higiene que transmeten. Per exemple, als supermercats els productes envasats han estat molt més consumits, ja que eren més ràpids de comprar i més fàcils de desinfectar. Amb aquest increment en l’ús, s’ha calculat un 15% més de productes plàstics que han acabat al contenidor groc.

¿El problema és el plàstic o els seus usos?

En línies generals, el confinament ha beneficiat el medi ambient de diverses maneres. No obstant això, l’excés de producció i ús de plàstics posa en dubte aquesta afirmació, ja que es tracta d’un dels productes més nocius per a la natura. Però al mateix temps, per la seva imprescindibilitat, sorgeix el dubte sobre si pesa més el seu impacte negatiu en el medi ambient o la seva indubtable utilitat. Un plàstic pot ser un implant que substitueixi una artèria afectada, gràcies a la seva compatibilitat amb teixits vius; però al mateix temps també pot ser un simple envàs d’un sol ús, fàcil i barat de produir i d’efectes deleteris.

Així que, per a alguns, el plàstic és imprescindible per a alguns i per a altres un element a evitar. No obstant això, sembla evident que el problema no és el material, sinó els seus usos i gestions. La innovació i la tecnologia són dues eines que poden ajudar a resoldre aquest problema. Algunes d’aquestes solucions passen per la producció de plàstics basats en matèries primeres renovables, compostats de manera natural, com alguns biopolímers produïts a partir de la fermentació de sucre o el polièster de resina. També trobem plàstics biodegradables a partir d’enzines bacterianes i investigacions i proves sobre noves formes de reciclatge,

Ecodisseny i circularitat, full de ruta

Aquesta generació de nous materials plàstics biocompostables anirà de la mà d’un disseny ecològic i l’economia circular. Per les seves característiques, una bona gestió mitjançant la circularitat permet esprémer tots els avantatges i característiques del plàstic per, posteriorment, reutilitzar-lo de diverses maneres. La innovació tecnològica juga un paper fonamental en aquesta línia, l’objectiu del qual és reduir l’impacte ambiental i fomentar la sostenibilitat, a causa de la seva evolució en processos com el reciclatge i la seva capacitat.

La impressió 3D, per exemple, manté una estreta relació amb el reciclatge i l’eficiència, facilitant l’ús de materials plàstics reciclats per a la fabricació de productes diversos. En aquesta direcció treballen les administracions, ja que la Unió Europea vol implementar una estratègia de gestió la meta és que tots els plàstics siguin reciclables en l’any 2030.

El plàstic ha demostrat ser pràcticament imprescindible en la nostra vida, tant en l’economia, el consum o la higiene. No obstant això, el seu ús excessiu, i de vegades sense control, necessita d’una major responsabilitat ciutadana i d’una millor gestió, àrea on la creativitat, la innovació i la tecnologia tenen molt a dir. Els seus usos, així com les seves alternatives ofereixen una nova sortida per a un producte que el coronavirus ha deixat ben palès que segueix sent essencial.