28 de maig de 2021

#011 història de la setmana: Alfonso de Portago i el petó de la mort

Corria l’any 1957 i es disputava la Mille Miglia. Allí, reclutat per Enzo Ferrari, es trobava Alfonso de Portago als comandaments d’un Ferrari 335S amb el seu amic Edmund Nelson de copilot. Una carrera que Alfonso no volia córrer, però en la qual es va veure obligat per l’escuderia perquè li considerava un dels seus millors pilots. Durant la competició, segons explica la llegenda, de Portago va frenar el seu cotxe per fondre’s en un apassionat petó amb la qual era la seva parella llavors, Linda Christian. Poc després, a l’entrada de Guidizzolo i a 250 km/h, un accident posaria fi a la vida d’un multiesportista exitós. El primer pilot espanyol a pujar a un podi a la fórmula 1.

Res en la història d’Alfonso de Portago (1928-1957) és usual, començant per la seva ascendència. Nascut a Londres, el seu nom aristocràtic complet era el d’Alfonso Antonio Vicente Eduardo Ángel Blas Francisco de Borja Cabeza de Vaca i Leighton, XI marquès de Portago. Així, parlem d’algú que no tan sols va néixer en el si d’una família realment acomodada, sinó que procedia d’una família prestigiosa i de diversos títols. Com a exemple, Alfonso era descendent de Núñez Cabeza de Vaca, reconegut conqueridor espanyol participant en diverses expedicions; el seu oncle, Vicente Cabeza de Vaca era alcalde de Madrid i la seva mare, Olga Leighton era una de les dones més riques d’Amèrica del Nord.

Envoltat de facilitats i luxes, Alfonso de Portago va provar diversos esports com el tenis, el golf, la natació o l’esquí. D’entre tots ells, va començar a destacar com a genet eqüestre d’obstacles, disciplina on va guanyar diverses carreres i fins i tot participar en els Jocs Olímpics d’Hivern de 1956, quedant quart. Aquest talent per a l’esport l’unia amb un esperit temerari que li va portar a ser protagonista de diverses accions de risc, com passar amb una avioneta per sota del pont de Londres per guanyar una simple aposta.

El gust per la velocitat i el risc: la F1

Aquest gust per l’aventura el va portar a provar l’automobilisme, on també va destacar. Una mica temerari, però amb grans habilitats tècniques, va demostrar els seus dots en diferents disciplines i en diverses proves, com les 1000 Milles de Buenos Aires o les 24 Hores de Le Mans, entre moltes altres. El seu estil i les seves bones formes van cridar l’atenció d’Enzo Ferrari, que va acabar oferint-li un lloc en la Fórmula 1. D’aquesta manera, Alfonso de Portago va acabar convertint-se en pilot oficial de Ferrari, amb un sou que va arribar als 40.000 dòlars anuals. És més, en el seu segon Gran Premi, l’Alfonso de Portago va aconseguir el primer podi de F1 per a un pilot espanyol, amb el seu segon lloc en el GP de Gran Bretanya de 1956.

Encara que existeix història darrere d’aquest podi, ja que va ser compartit amb un altre pilot de l’escuderia, Peter Collins. Era un fet habitual en aquella època el canvi de cotxe i es repetiria en altres ocasions. No obstant això, no es va conformar de cedir el seu seient i va acabar conduint un altre cotxe, el de Castellotti, que havia sofert un accident i va aconseguir portar-lo igualment a la línia de meta.

En definitiva, la següent temporada i després d’una gran carrera a l’Argentina, Enzo Ferrari va triar a Alfonso de Portago per a participar en la Mille Miglia. Malgrat que el primer es negués inicialment, es va veure forçat a acceptar i participar en una carrera que no li agradava i que considerava realment difícil. I després d’un bon inici i a causa de tenir opcions d’acabar entre els tres primers, Alfonso de Portago va voler arriscar (ja li havien comentat que tenia problemes en un pneumàtic) i va acabar amb tràgiques conseqüències. El cotxe va sofrir la rebentada d’una roda a excessiva velocitat, provocant un accident on van perdre la vida el pilot, copilot i nou espectadors. Després d’un succés que va copar diaris (que van batejar el petó que es va donar amb Linda Christian com el petó de la mort) , es va decidir deixar de fer la prova, tal com es coneixia, ja que va ser titllada de perillosa. Un trist final per a una carrera en la qual Alfonso de Portago no volia participar.