18 de juny de 2021

#014 història de la setmana: Joan Pujol, agent doble per excel·lència

Condecorat amb la Creu de Ferro de l’exèrcit alemany i membre de l’Ordre de l’Excel·lència de l’Imperi Britànic en la Segona Guerra Mundial. Tots dos són els honors més alts dels serveis militars i eren contrincants durant el conflicte bèl·lic, però tots dos països van acabar distingint a la mateixa persona: Joan Pujol García. Encara que no ho coneixien pel mateix nom, perquè aquest barceloní exercia d’agent doble per a tots dos bàndols, sent Garbo per a anglesos i Arabel per a alemanys. Gràcies a la seva astúcia, va aconseguir enganyar a Hitler perquè pensés que la invasió d’Europa per part dels Aliats s’anava a produir en un altre lloc, salvant vides i contribuint a la victòria final dels aliats.

Joan Pujol (1912-1988) va néixer en el si d’una família acomodada que li va permetre tenir formació, com els seus estudis d’avicultura. Després del servei militar obligatori, degué enfrontar-se al seu primer gran conflicte, sobrevivint a una Guerra Civil on va haver d’anar al front, va canviar de bàndol, va passar per presó i altres penúries. Però, malgrat tot això, no va disparar ni una sola vegada per cap bàndol. Només buscava la manera de sobreviure sense intervenir.

Espionatge en la II Guerra Mundial

Després del viscut a la Guerra Civil i les atrocitats que esdevenien durant la II Guerra Mundial, van fer que Joan Pujol no pogués quedar-se de braços plegats. Sense realment un pla del tot establert, va voler oferir els seus serveis d’espionatge a l’Imperi Britànic a través de la seva ambaixada a Madrid. Proposta que va ser rebutjada, però que no li va desanimar i el va ajudar a elaborar un nou pla, amb un enfocament diferent. Treballaria per als alemanys, amb la idea d’ajudar als anglesos.

Aquesta vegada, amb un pla ben organitzat i una sèrie d’argúcies, va aconseguir guanyar-se la confiança de l’ambaixada i de Federico (l’agent alemany amb el qual es va veure en nombroses ocasions) i va trobar l’escletxa per on colar-se. Al final, va aconseguir convertir-se en espia alemany i que li permetessin viatjar a Gran Bretanya. No obstant això, no li era possible anar fins allà, perquè el visat que tenia era fals, així que es va instal·lar a Portugal i des d’allí, va començar la seva estratègia. Fingia operar des d’Anglaterra, enviant informes ficticis, però realistes, mitjançant informació que extreia de la biblioteca de Lisboa, noticiaris de cinema i altres documents relacionats amb el país anglosaxó.

Un cop de sort per a ser agent doble

El tercer missatge fictici enviat es basava en una informació que li va donar un mariner i parlava sobre un comboi de navilis que partia de Londres a Malta. No obstant això, va ocórrer de veritat i els alemanys, a més, ho van constatar. Pel que, gràcies a aquest cop de sort, es va acabar de guanyar la confiança dels alemanys com a gran espia, mentre que va cridar l’atenció dels anglesos que pensaven que realment hi havia un espia alemany sense controlar a Londres.

A través d’un contacte americà, al qual va acudir perquè començava a quedar-se sense idees, va arribar, per fi, a treballar per als anglesos. Amb ells, van crear una xarxa falsa d’espies que treballaven per a Joan, conegut ja com a Garbo, per a guanyar-se la total confiança alemanya. Al costat de la intel·ligència anglesa, elaborava i enviaven informacions mig verídiques al bàndol alemany, pels quals ja era considerat tot un espia d’elit. D’aquesta manera, va poder jugar un paper clau en l’Operació Fortitude, on Joan Pujol i la seva falsa xarxa d’espies havien de convèncer a Hitler que la invasió aliada ocorreria en l’estret de Calais i que Normandia simplement seria una distracció.

Per a això, es van inventar fins a una tropa americana guiada pel general George S.Patton. que seria la que comandaria el desembarcament “real” de l’estret de Calais. Perquè tot semblés verídic, Garbo va informar el bàndol alemany que els enviaria un missatge urgent a la matinada, informant que les tropes estaven a punt d’embarcar-se amb destinació a França, avisant del desembarcament abans que es produís. No obstant això, aquesta matinada no hi hauria ningú per a rebre el missatge a Madrid, on estava el contacte, així que la informació va arribar després que ocorregués el desembarcament, però deixant en bon lloc a Joan, perquè la informació que no havia arribat era fiable.

Amb aquest estratagema, Joan Pujol va acabar sent condecorat amb les màximes distincions en tots dos bàndols, mentre realment només ajudava als anglesos. Per por de futures represàlies, Joan va decidir fingir la seva mort i “desaparèixer” a Amèrica Llatina. Molts anys més tard, es va descobrir que continuava viu i va poder tornar a Barcelona i a Anglaterra, on va ser rebut amb honors.