25 de juny de 2021
#015 història de la setmana: Elisa i Marcela, contra vent i marea
L’amor no entén de gèneres, barreres o distàncies. Elisa Sánchez i Marcela Gracias havien de pensar així, perquè el 1885 es van conèixer per primera vegada i després d’un temps, van tenir un enamorament sobtat. En una societat retrògrada i encotillada, van fer mil i una peripècies per a no només estar juntes, sinó poder mostrar-ho en societat. Per a això, Elisa va arribar a viure fins amb 4 identitats diferents, dues d’elles homes. Es van casar (primer matrimoni homosexual femení, encara que desconegut), van ser detingudes, posades en llibertat i van passar de Galícia a Portugal i després a Buenos Aires, on es perd la pista.
Elisa Sánchez i Marcela Gracias es van conèixer el 1885 estudiant a l’Escola Normal Superior de Mestres de la Corunya. El que va començar com una bona relació d’amistat, va acabar en un complicat romanç. Complicat perquè ambdues eren dones que vivien en una societat plena de prejudicis i pressions. L’Escola Normal, al costat de la família de Marcela, van decidir actuar quan van veure indicis i les van separar.
No obstant això, la distància no va acabar amb el seu amor i al cap de pocs mesos, es van retrobar en dos punts diferents del territori gallec, cadascuna exercint de professora. Així, sense aixecar sospites, van començar la seva relació. Una relació restringida a la intimitat de la llar que compartien, alguna cosa que no aixecava sospites per la precarietat laboral dels i les professores d’antany. D’aquesta manera van estar gairebé prop de deu anys, quan van decidir anar un pas més enllà i deixar de viure el seu amor furtiu perquè fos reconegut. Com? Mitjançant l’enllaç matrimonial.
Mario, matrimoni i fugida a Portugal
Òbviament, existia el petit detall que ambdues eren dones i, en aquell moment, un matrimoni del mateix gènere era impensable. Així va néixer el primer personatge creat per Elisa, Mario. Caracteritzat com un home, Elisa va aconseguir enganyar el sacerdot i rector de San Jorge per a, primer batejar-la i després unir-la en matrimoni amb Marcela. Sense saber-ho, s’estava formalitzant el primer matrimoni homosexual femení un segle abans que el Govern l’autoritzés legalment.
Tot semblava haver sortit bé i que era una història creïble. No obstant això, existien sospites (l’abrupta desaparició d’Elisa i el seu parentiu amb Mario) fins que algú, anònimament va fer saltar la llebre. Ràpidament la notícia es va fer pública i se’n va acabar fent eco fins i tot la premsa internacional. La pressió va ser tal, sobretot amb Elisa, que van decidir fugir del país i traslladar-se a Portugal, on neix un altre personatge: Pepe. Caracteritzat de nou com un home, van tractar de fer-se passar per un matrimoni més, però els problemes les van acabar atrapant. En 1901 van ser empresonades i, malgrat que gràcies a la pressió d’altres col·lectius van poder sortir en llibertat, van haver de tornar a fugir.
Buenos Aires i l’intent d’un nou començament
Va ser moment de saltar el bassal i provar molt més lluny: Buenos Aires. Primer va ser Elisa sola, encara que uns mesos després ho faria Marcela i no sola, perquè havia donat a llum a una nena de pare desconegut (que ha alimentat desenes de teories). El que és cert és que ambdues van intentar fer una vida allà, encara que les precàries condicions laborals i la necessitat de mantenir a la petita les va fer plantejar un nou pla una miqueta forassenyat. Elisa es faria passar per María, germana de Marcela, per a contreure matrimoni amb un ancià emigrant danès, amb l’objectiu d’enviduar aviat.
No obstant això, el pla no va funcionar, perquè l’ancià va sospitar des de molt aviat l’engany. Primer, per la sobtada aparició de la nova María (i la seva filla), així com la seva total negativa a consumar el matrimoni. Les sospites que va anar generant el van fer investigar, descobrint de nou tota la trama, cancel·lant el matrimoni. Després d’aquest succés, poc es coneix del que va ocórrer posteriorment, perquè es perd la pista.
En 2019 Isabel Coixet va ser la directora d’una pel·lícula Elisa i Marcela, per a donar a conèixer una mica més la seva història. Així mateix, ambdues tenen un cèntric carrer a la Corunya.
Deixa un comentari