29 de Novembre de 2019

#034 idea de la setmana: les ‘apps’ que avaluen els aliments, el nutricionista a la butxaca

Els adults d’avui que van créixer bombardejats d’espots dels famosos cereals amb vitamines i ferro, de sucs que tant porten fruita com llet i de barretes de lluç arrebossat plenes d’omega 3, s’han convertit en consumidors desorientats als passadissos del ‘súper’, que han après a desconfiar de les etiquetes indesxifrables. Per posar una mica d’ordre en aquesta marea de dubtes nutricionals i en el marc d’una societat cada vegada més preocupada per portar un estil de vida saludable (veggies, realfood o healthy són dels hashtags més utilitzats a les xarxes), han proliferat un bon nombre d’apps que permeten avaluar les característiques nutricionals dels aliments.

Per fer-ho, n’hi ha prou amb escanejar el codi de barres dels productes envasats i, habitualment, l’eina els classifica com a saludable, bon processat i ultraprocessat; o bo, mediocre i dolent. N’hi ha, com Yuka o El CoCo, que fan servir una escala de colors o un semàfor, i la majoria d’elles detecten ingredients que poden resultar nocius per a la salut, com ara sucres, sal, additius, greixos o calories, amb l’objectiu d’orientar el consumidor. Les aplicacions més populars són, a banda de Yuka i El CoCo, MyRealFood i myHealth Watcher. Juntes sumen milers de descàrregues i competeixen per fer-se un lloc als mòbils dels usuaris. Estan disponibles tant en Android com en iOS i suposen, segurament, una bona oportunitat per acostar l’alimentació saludable al consumidor.

Però, on ha quedat el paper dels òrgans reguladors? Que el consumidor vulgui detectar per si mateix quins aliments són més perjudicials segurament és una bona notícia, però si necessita apps per escanejar centenars de productes per esvair dubtes, també és un clar indicador que alguna cosa no s’està fent bé. Tenim les eines digitals per una banda, els fabricants i els anunciants per l’altra, i enmig d’aquest embolic, hi ha les etiquetes, els nutricionistes, els científics i els mitjans. I cadascú hi diu la seva. Mentrestant, l’administració, que havia anunciat que faria col·locar als fabricants del sector de l’alimentació el semàfor nutricional Nutriscore perquè el consumidor, pogués a simple cop d’ull avaluar allò que posava a la cistella, no ha complert i són poques les companyies que han decidit posar, voluntàriament, l’escala de colors als seus envasos. Molt possiblement, si Nutriscore ja estigués implementat, totes les apps de les que hem parlat no serien necessàries. Paral·lelament, hi ha alguns supermercats que s’han avançat a Nutriscore i han senyalitzat, ells mateixos, els productes més saludables d’entre un mateix grup d’aliments.

A les llars, els anuncis d’aliments continuen bombardejant les famílies. En molts casos es tracta d’espots que s’adrecen directament al públic infantil i que utilitzen els personatges que captiven els més petits. Això fa que després els professionals del màrqueting es debatin entre decidir què pesa més: si la veu de Pepito Grillo del Realfood o la de l’Elsa de damunt d’unes galetes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Segueix-nos a LinkedIn