5 de Desembre de 2019

#35 idea de la setmana: el futur dels videojoc és sense consola

Fa dues setmanes, Google va consolidar un punt d’inflexió històric en la indústria del videojoc: el llançament de la plataforma de videojocs en streaming Google Stadia ens indica que els grans jocs, per potència i qualitat gràfica que requereixin, ja no necessiten res més que Internet. Però Stadia és molt més que “el Netflix dels videojocs“. També és una oportunitat per a aquells desenvolupadors que vulguin utilitzar aquesta eina per publicar i monetitzar els seus propis jocs. Lògicament, el món del màrqueting se’n frega les mans.

Google Stadia ha començat amb algun col·lapse i més d’una crítica, però Google sempre arriba per quedar-se. Aquest projecte consolida una tendència que ha anat a més durant l’última dècada, amb el suport de la generalització de la fibra òptica, la consolidació del 4G la promesa d’un 5G que garantirà jugar a temps real (real-time de veritat) des de qualsevol lloc amb el dispositiu mòbil. En un lustre, han marcat el camí experiències com Pokémon Go! (el joc per a mòbil més descarregat de la història, més de mil milions de vegades) o Clash of Clans. Avui hi ha centenars d’exemples de jocs que mai no ens hauríem imaginat que es podrien jugar des d’un mòbil mentre fem temps al metro o esperant el bus: Asphalt 9: Legends, Call of Duty (Mobile) o Dream Leghe Soccer 2019 són alguns dels grans exponents del moment.

Certament, l’oligopoli de les consoles, amb Sony i Nintendo al capdavant, van trobar en Internet el seu gran aliat de creixement i ara comença a ser la gran amenaça. I és que la tecnologia ha fet possible jugar a la PlayStation amb companys o rivals de qualsevol part del món, amb una font inesgotable d’ingressos a través de l’oferta continuada de nous accessoris virtuals. Però la xarxa de xarxes és avui tan potent, i la indústria del videojoc tan descomunal, que l’optimització del negoci comença a passar, curiosament, per la democratització: impulsar el free-to-play (F2P, jocs gratuïts que permeten la venda creuada dins o fora del propi joc) i evitar barreres d’entrada. La principal barrera d’entrada és que un joc necessiti consola, perquè significa que tots els usuaris que no la tenen no hi poden jugar. En canvi, si un joc és gratuït i, a més, no necessita consola, el públic és el món.

El videojoc sense consola apunta a convertir-se en el gran revulsiu d’una indústria que ha frenat el creixement en els últims cinc anys. Tanmateix, convé tenir en compte que és un sector d’autèntics gegants: Supercell, per exemple, ja és l’empresa que més impostos aporta a les arques del seu estat, Finlàndia. No en va, ja és la primera empresa tecnològica europea. A Espanya, es preveu que el 2023 el sector del videojoc superi la facturació de la indústria editorial, líder del sector cultural.

Què podem aprendre d’això, els que no som de la indústria?

Moltíssim. El que ens diu aquesta tendència és que les TIC posen contra les cordes els oligopolis perquè la comunitat creativa és més inquieta que el stablishment. Les eines no poden ser un fre al desenvolupament de cap sector, i per això avui, des de casa i sense pressupost, podem vendre els objectes que no fem servir, compartir cotxe o fer pel·lícules de cinema. Continuarà. I tant, que continuarà!

T’agraden els nostres articles? Segueix-nos a Linkedin i estigues sempre al dia del que publiquem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Segueix-nos a LinkedIn