24 de gener de 2020

#042 idea de la setmana: tecnologia contra catàstrofes naturals

L’infern que viu Austràlia des de fa més de tres mesos ha posat de nou a la palestra el canvi climàtic, l’avanç del qual aclapara. Complex i desafiant, es tracta d’un tema a afrontar amb total immediatesa i on la tecnologia jugarà un paper clau. No només amb l’objectiu d’alentir-lo, sinó també de pal·liar-ne els efectes. Frenar vs adaptar-nos.

Hem començat amb els incendis, de manera que el primer exemple anirà dirigit en aquesta línia. Prometeo és un projecte que uneix maquinària, programari i tecnologia en el núvol per millorar en la prevenció i extinció d’incendis forestals. Dissenyat a Barcelona, ​​els seus sensors mesuren diferents paràmetres i s’analitzen per un algoritme de machine learning que ajuda a interpretar-los. I-React és un altre projecte europeu enfocat a la mitigació dels riscos, mitjançant la prevenció i integrant dades de tota mena i analitzades mitjançant tecnologies Big Data.

Dendra, Flash Forest i DroneSeed són tres projectes diferents basats en la recuperació de boscos, sobretot aquells situats en zones de difícil accés, mitjançant vehicles aeris no tripulats. Amb l’ús de drons i altres aplicacions, com càmeres multiespectrals o sistemes de detecció làser, disparen paquets de llavors i nutrients per poder plantar arbres en les millors zones possibles. A l’últim test de Flash Forest, per exemple, van aconseguir sembrar 2,000 arbres.

Atrapar diòxid de carboni (CO₂)

En l’anterior idea de la setmana ja vam fer referència a la petjada de carboni i com les empreses intenten reduir les seves emissions. No obstant això, la tecnologia també té un paper a fer aquí, mitjançant propostes com la de Blue Planet. Aquesta empresa té l’ambiciós objectiu de reduir el CO₂ que ja hi ha a l’atmosfera, atrapant-lo per convertir-lo en calcària sintètica, element vàlid per a la construcció. Oxyfuel, per la seva banda, és el tipus de combustió que pretén atrapar el diòxid de carboni abans de ser alliberat en una planta productora d’energia, evitant la seva emissió a l’atmosfera.

Durant el desastre d’Haití, també van sorgir solucions que avui en dia es continuen utilitzant. Trilogy Emergency Relief Application va ser una d’elles, una aplicació de missatges de text en massa que la Creu-Roja continua utilitzant a molts països. Amb aquesta tecnologia, es permet identificar tots els mòbils en una zona específica i enviar-los un missatge amb informació bàsica. Serval era un altre projecte que permet que les comunicacions no depenguin de la connectivitat, sense necessitat de cobertura.

Aquests avenços i projectes iniciats s’han d’enfrontar a un gran escull: són complexos i cars. Desplegar-los a l’escala necessària no és sempre una tasca fàcil, malgrat que és imperant començar a implementar aquestes idees. Ens hem fixat en PETase com a exemple, un enzim descobert en 2016 per un grup d’investigadors japonesos capaç de reduir el polietilè al seu estat original. Constitueix un descobriment realment útil en processos de reciclatge, ja que permet acabar amb l’excés de plàstic. No obstant això, encara no és econòmicament viable.

I Austràlia segueix cremant

Durant l’escriptura d’aquest text, segueixen cremant hectàrees de massa forestal a Austràlia. Podrien els avenços tecnològics haver previst aquests incendis o haver ajudat a frenar-los? El drama ocorregut en les Antípodes hauria de servir de seriós avís. Fernando Valladares, professor d’investigació del CSIC, en una conversa amb El Confidencial ha afirmat que “Austràlia està uns anys per davant en el que a condicions climàtiques perilloses es refereix, però d’aquí a molt poc podríem veure grans incendis així en el nostre corredor mediterrani”. Sí, això és el que ens ve, és hora de posar-nos les piles.