12 de juny de 2020

#062 Idea de la setmana: local, de valor i sostenible, així serà el turisme ‘post Covid’

Abans que irrompés la crisi sanitària generada per la Covid-19, el sector turístic ja havia detectat un canvi de tendència que, previsiblement, hauria anat aflorant de manera lenta i sostinguda. Arran de la pandèmia, però, aquest canvi s’ha accelerat, i avui ens trobem davant d’un nou concepte del què significa viatjar o fer turisme.

És evident que la manera de viatjar ‘post Covid’ posarà la lupa en la capacitat del sector per tranquil·litzar i donar seguretat al viatger. Aquí rau la clau de volta: qui pugui garantir la seguretat sanitària haurà fet el primer pas per reactivar el consum. A partir d’aquí, els conceptes com l’aposta per allò local, el turisme col·laboratiu o les experiències personalitzades i de valor s’alcen com les tendències més rellevants en els viatges de la nova normalitat.

Amor per allò local

Un dels canvis que ja es percep (i no només en el turisme) és l’aposta per allò local. Després de mesos tancats a casa, moltes persones han trobat a faltar les petites coses del dia a dia, els comerços i restaurants propers i els paisatges que acompanyaven l’antiga rutina. Hem enfortit els llaços amb la comunitat i hem establert una gran connexió social. Avui els ciutadans es desconfinen amb una visió diferent del què tenen a tocar, amb ganes de contribuir amb les economies locals. Per tant, la manera de viatjar i els destins que escolliran seran indestriables d’aquest ressorgiment de l’amor per allò proper. La tendència es reforça, a més, per una causa menys romàntica i és que els governs de tot el món limiten els moviments dels viatgers per evitar contagis. Per tant, els desplaçaments curts (moltes vegades per carretera i en vehicle propi) guanyen la partida als llargs trajectes a indrets llunyans i en transport col·lectiu.

Turisme rural, intercanvi de cases o glàmping

En aquest sentit, un dels sectors que en surt reforçat és el turisme rural, ja que la proximitat, la no massificació i la possibilitat de disposar d’amplis espais per a un sol grup de persones estan garantits. De fet, alguns portals del sector com Escapada Rural o Club Rural han experimentat un augment de reserves per a l’estiu, i molts allotjaments ja tenen un 70% d’ocupació per al juliol i agost.

Així mateix, algunes tendències prèvies a la Covid-19, com l’ecoturisme, es consoliden i les propostes que inclouen propostes centrades en el benestar i el creixement personal, com ara el ioga, la meditació, entre d’altres, prenen més valor. Viatjar i anar de vacances ja no és només sortir de casa, també pot ser trobar-se a un mateix.

Una altra de les propostes per esquivar destins massificats és el turisme col·laboratiu, en el que les persones lloguen la casa on viuen durant l’any durant el període vacacional o l’intercanvien. Es tracta de dos models que ja estaven creixent els darrers anys i que ara es consoliden, ja que a més de garantir la seguretat i el distançament exigits en la nova normalitat solen tenir uns preus força competitius. Plataformes com HomeExchange o Love Home Swap, poden ser una bona solució davant en situacions en les que les famílies no es poden permetre fer una gran despesa. Altres opcions són el ‘house-sitting’, que permet allotjar-se gratuïtament a canvi de fer-se càrrec de l’habitatge durant l’absència del propietari. Algunes plataformes que ho faciliten són Happy House Sitters o Trusted House Sitters.

En aquest context també ressorgeix amb força el ‘glàmping’ que no és altra cosa que anar de ‘càmping amb glamur’. Propostes com cases en arbres, cabanyes o tipis són una alternativa que permet estar en contacte amb la natura, evitar les massificacions sense renunciar als plaers i al luxe. Ja fa anys que existeix una bona oferta i tot apunta que aquest estiu gran part del sector haurà de penjar el cartell de ‘complet’.

La casa a sobre: del caravàning als velers

En paral·lel, el caravàning, que ja fa anys que està en auge, es postula també com una de les millors opcions de vacances, per la seguretat i independència que facilita. El sector ja ha notat un increment de demanda tant d’informació com de reserves. Es tracta d’una opció que garanteix unes condicions de seguretat i higiène molt altes, ja que els viatgers tenen el seu propi bany i cuina, manipulen ells mateixos els aliments que prendran i eviten fer servir espais o serveis comunitaris.

Finalment, els velers, igual que les autocaravanes i caravanes, també aporten llibertat i autonomia per no haver de fer ús d’espais públics. Mentre el dels creuers és un dels sectors més castigats per la crisi, les petites embarcacions per navegar en família o amics s’alcen com una alternativa ideal per passar les vacances. Llogar una petita embarcació pot resultar més econòmic del que un se sol imaginar d’entrada. Hi ha portals especialitzats, com Click and Boat.

Totes aquestes propostes porten a pensar en un futur en què el turisme de masses i el de les grans ciutats en surt greument perjudicat. De fet, abans de la Covid-19, el model de les grans ciutats com a destí turístic ja s’enfrontava a reptes relacionats amb la sostenibilitat i la proximitat. Ara la ‘nova normalitat’ sumada a les exigències de les noves generacions de viatgers faran virar el turisme cap a un model que redueixi les places d’allotjament i millori les infraestructures en les zones massificades.