31 de Juliol de 2020

#069 idea de la setmana: la infodemia de les fake news

“La realitat ja s’ha convertit en una cosa secundària”. Són les paraules de William Davies en una columna del New York Times en referència a les fake news i la seva proliferació. Diversos estudis de prestigioses universitats han determinat que aquestes notícies falses tenen una capacitat de transmissió molt més gran que les reals. Així mateix, també s’ha deixat en evidència que més d’un 60% de persones reconeixen no saber distingir una notícia real d’una falsa. El problema és tal que ja té la seva pròpia denominació: infodemia.

El que semblava un problema que només afectava el periodisme s’ha convertit en una qüestió que també perjudica les marques. Unes de les tendències clares en comunicació corporativa serà la de lluitar contra les fake news, tenint un control total sobre la informació que sorgeix sobre la marca. Aquí, característiques com la transparència o la funció de Dircom i els community manager seran essencials, així com el paper de nous rols com el content curator, especialista en aquest tipus de notícies.

Infodemia contra la imatge de marca

Moltes han estat les marques afectades per les fake news que s’han estès ràpidament i han perjudicat la seva imatge i / o relació amb el consumidor. És important tenir en compte que, avui dia, la comunicació a la xarxa té una gran càrrega emocional, el que permet generar estima o animadversió d’una manera realment accelerada. Coca-Cola, Mercadona o Starbucks han hagut de passar per aquests tràngols. Però han estat moltes més altres.

I les fake news no només engloben notícies falses que atemptin contra una marca o un producte (moltes, ni tan sols estan fetes amb mala fe) també pot ser que les marques patrocinin continguts falsos sense que ho tinguessin controlat. L’ONG Avaaz va concloure en el seu estudi que els algoritmes de Youtube contribueixen diàriament a difondre desinformació climàtica i que, a més, aquestes notícies estaven patrocinades per empreses com Decathlon, Samsung i fins i tot Greenpeace Espanya. Empreses que no estaven a l’aguait de les notícies que patrocinaven.

El negoci de la lluita contra les fake news

En la carrera per fer front a la infodemia, a part de nous rols en els departaments de comunicació com el content curator, s’han creat mitjans i startups especialitzades en la caça i verificació de notícies. Newtral o Maldita són dos bons exemples i han estat empreses contractades per altres com Facebook. No obstant això i, curiosament, les dues també van ser víctimes de les fake news, quan es va estendre el rumor que Newtral i Maldita revisarien i censurarien el contingut dels missatges privats de Whatsapp, la propietària de la qual és Facebook.

La infodemia és un problema molt més seriós del que a priori pot semblar, ja que algunes notícies falses han ocasionat problemes de salut greus. Així doncs, es tracta d’un assumpte que s’ha d’atacar d’arrel, de manera que molts col·legis i instituts comencen a tenir iniciatives que permetin als més joves interpretar i reconèixer notícies falses. Junior Report és un d’aquests projectes, els tallers del qual estan enfocats en diverses tasques, una d’elles la de reconèixer i comprendre què són les fake news.

La comunicació corporativa ja és una eina essencial per a qualsevol empresa, sigui per informar o per mantenir i millorar la imatge de cara al públic. La funció dels community manager i la direcció de comunicació seran imprescindibles per afrontar les fake news de la millor manera, monitorant les notícies que sorgeixen d’una marca i orientant les emocions per generar la confiança més gran possible amb els usuaris. Una tasca que les grans empreses comencen a treballar a fons, conscients de la importància que tindrà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Segueix-nos a LinkedIn