8 de gener de 2021

#092 idea de la setmana: la ciutat dels 15 minuts

Al llarg de la història, les crisis econòmiques, socials o sanitàries han determinat les estructures de les ciutats. L’entramat urbà actual no s’entendria sense la necessitat que hi va haver fa anys per vèncer la insalubritat i els contagis. Avui, la crisi de la covid-19 accelera les propostes impulsades abans de la pandèmia, que tenien per objectiu pacificar el trànsit i aconseguir una mobilitat sostenible. 

En aquest context pren força la proposta de la “ciutat dels 15 minuts”. Es tracta d’un concepte encunyat per l’urbanista Carlos Moreno, director científic i catedràtic de la Universitat de Sorbona de París. Moreno posa sobre la taula la idea d’una ciutat cuidadora i policèntrica, en la qual tots els serveis bàsics (centre de salut, gestions administratives, comerços o zones verdes) estan a l’abast en un quart d’hora caminant. Aquesta idea, inspirada en altres investigacions prèvies, com la de Jane Jacobs, vol acabar amb la hipermobilitat i recuperar l’essència dels barris.

La ciutat dels 15 minuts va néixer per donar resposta al canvi climàtic. Ofereix la possibilitat d’arribar a tots els serveis en un màxim de 15 minuts a peu i, per tant, elimina molts dels desplaçaments forçats (en vehicle privat o transport públic) de les ciutats actuals.

París compra la idea

L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va comprar la idea de la ciutat dels 15 minuts. Hidalgo la va començar a aplicar, amb l’assessorament de Moreno, abans que aterrés la covid-19. L’objectiu era  reduir la contaminació i millorar la qualitat de vida dels parisencs. 

Entre les propostes, no només hi ha la de fer que París esdevingui un cúmul de micro ciutats autosuficients, sinó que inclou la transformació dels carrers. Així els adapta al trànsit de bicicletes i vianants, amb més vegetació i fonts. La metamorfosi també afecta al mobiliari urbà i als seus usos. I també a la barreja que s’està fent amb què el que tradicionalment eren barris dormitori amb barris comercials.

Microciutats per tornar a parlar amb el veí

Aquest nou concepte de descentralització que vol acabar amb la segmentació de les ciutats segons zones de treball, de llar i d’oci o serveis, també permetrà reprendre la proximitat entre ciutadans. A mida que les ciutats han anat creixent les xarxes entre veïns s’han debilitat i la qualitat de vida se n’ha ressentit. Amb les ciutats de proximitat, les persones tenen tot el que necessiten a poques passes, amb la qual cosa, tornen a teixir relacions amb les persones del seu entorn.

Les superilles de Barcelona

En paral·lel, mentre París es transforma per tenir els veïnats de 15 minuts, Barcelona impulsa les ‘superilles’. Es tracta d’una iniciativa que té molts punts en comú amb la parisenca. La idea, nascuda també abans de la pandèmia, és de Salvador Rueda, ecòleg urbà barceloní, que afirma que es dedica a “transformar les ciutats per salvar el planeta”

Les superilles de Barcelona persegueixen crear espais d’almenys 16.000 metres quadrats (400 m x 400 m), que és el que mesuren quatre illes del traçat de la quadrícula de l’Eixample de Barcelona. L’objectiu és que la ciutadania recuperi un espai que actualment ocupen els vehicles privats. També serà una espai més saludable, més verd i més just, que afavorirà les relacions i l’economia de proximitat.

Songdo: ciutat pròxima des que va néixer

Un exemple de ciutat de proximitat al que potser es voldrien assemblar Barcelona o París el trobem a Corea del Sud. Songdo és una ciutat construïda l’any 2002 i que va ser planificada tenint en compte les necessitats dels seus ciutadans. Els cotxes de combustió hi tenen accés prohibit, les bicis són el principal mitjà de transport (té 25 km de carril bici al centre, connectats amb un gran circuit de 145 kms) i els habitants es poden moure a peu per accedir als diferents serveis. 

D’aquesta manera, les zones residencials tenen al voltant oficines, escoles, hospitals i parcs. Per si cal agafar transport públic, les parades de bus són a un màxim de 12 minuts caminant. 

Aquestes tres ciutats aposten per la vida de barri, d’un barri ben planificat, amb habitatges assequibles i confortables i espais públics suficients. 

Ciutat de cures vs ciutat productiva

La ciutat dels 15 minuts o de les superilles qüestiona l’estructura de les ciutats tradicionals. A les ciutats que coneixem el trànsit de vehicles sol tenir un protagonisme absolut. En canvi la dels 15 minuts cerca una ciutat amb espais “humanitzats”. En aquest sentit, la voluntat és promoure una ciutat de les cures: més humana, justa i saludable; per damunt de la ciutat productiva i del treball, que és com han estat pensades les urbs les darreres dècades.

La covid-19 dona motius

I és que la crisi del coronavirus no només ha evidenciat que al lloc on vivim necessitem tenir serveis a l’abast. També els habitatges han de ser més oberts i menys densificats, en contacte amb la natura. La pandèmia ha posat de manifest, a més, que les urbs es definien en funció d’unes decisions basades en el treball i que no es tenia en compte la gent gran, les persones dependents o els infants. I, per últim, la covid-19 ha demostrat que, gràcies a la tecnologia hi ha molts desplaçaments que són innecessaris i que el teletreball és possible.

A l’altre costat, Los Angeles o Helsinki

Els nous models que s’apliquen a Barcelona o París són diametralment diferents dels que actualment imperen en altres ciutats, com són Los Angeles o Helsinki, on la gran majoria dels seus habitants han de recórrer llargues distàncies per accedir als serveis bàsics, com anar a treballar, a comprar o a l’escola. Es tracta de ciutats descompensades, en les quals hi ha barris molt desenvolupats d’activitats i d’altres molt inactius. 

Amb les ciutats de 15 minuts, en canvi, les urbs seran més equilibrades, i els negocis de proximitat tindran moltes més oportunitats, estiguin al barri que estiguin.