5 de febrer de 2021

#096 idea de la setmana: ClubHouse, últim èxit del màrqueting d’exclusivitat

És la xarxa social del moment, la que tothom té en boca i de la qual molta gent vol formar-hi part. ClubHouse, una espècie d’híbrid entre LinkedIn i Discord que ha sabut aprofitar-se de dues tendències: la primera, la força que té fer una bona campanya de màrqueting d’exclusivitat, on radica majorment el seu èxit. La segona, aprofitar l’estirada del podcast, l’era sonora en la qual vivim i on també s’ha fet forta. Una xarxa social que fa un pas més enllà en el podcasting, amb conferències en directe i participatives.

ClubHouse és una app exclusiva que ha entès com explotar aquesta imatge. Una xarxa social accessible únicament a través d’IOS i on només es pot entrar mitjançant invitacions de les persones que ja estiguin dins, que a més són limitades. A aquest aire d’exclusivitat, se li afegeix que es va convidar a formar part inicialment a persones de gran influència, relacionades amb Sillicon Valley. Tot això amb l’objectiu de crear una xarxa social que ofereixi prestigi a aquells que puguin formar-hi part. Una necessitat per a molts que fins i tot han passat a utilitzar productes com Iphone per a poder formar part.

Màrqueting d’exclusivitat, estratègia d’èxit

Aquesta nova xarxa social és l’última a aprofitar-se del correcte ús del màrqueting d’exclusivitat, mitjançant una bona campanya. No obstant això, hi ha altres marques que han sabut treure profit d’aquesta mena de màrqueting. Un dels primers exemples que ve al cap i que porta exercint-ho durant molt de temps és Apple, que aconsegueix cues per a aconseguir els seus productes. Tot es basa en un joc sobre l’aspiració i el valor que se li dóna a tenir un producte determinat o formar part d’un grup determinat.

Però en qüestió de xarxes socials, no és la primera vegada que s’utilitza l'”exclusivitat” com a ganxo. Beautifulpeople era una xarxa social pensada únicament per a gent considerada atractiva, per exemple i que gràcies a aquesta peculiaritat va tenir bastant soroll mediàtic. Altres exemples poden ser els d’ASmallWorld, una xarxa social per a rics, a manera de club privat; Whispers, la comunitat per a aquells que tenen un Rolls Royce nou o Shoelace, l’app que no va acabar de quallar de Google.

Altres estratègies de màrqueting d’exclusivitat

La realitat és que existeixen diferents estratègies que també s’identifiquen amb aquesta mena de campanyes on l’exclusivitat és el factor diferencial. Pepsi, per exemple, va utilitzar aquesta estratègia amb Pepsi Crystal, que era un producte d’edició limitada i, per tant, exclusiu. Disney és una altra empresa que ha utilitzat aquesta estratègia, bé amb articles de producció limitada o mitjançant continguts determinats a oferir en el seu nou canal de televisió. Així mateix, en una altra escala, també es consideren estratègies de màrqueting exclusiu moltes d’aquestes campanyes amb promocions determinades per temps limitat, comptes enrere o dies clau com el Black Friday. També succeeix això en l’àmbit d’esdeveniments, com el Mobile World Congress o algunes proves esportives com la marató de Boston, on el seu accés és limitat i sempre genera el desig de tenir l’oportunitat de ser-hi.

En definitiva, el màrqueting exclusiu o inferir a un producte d’aquesta exclusivitat el converteix a ulls de molts usuaris en un element atractiu que s’aspira a tenir o aconseguir. Gràcies a tenir aquest producte, sigui físic o sigui formar part d’una xarxa social com ClubHouse, es passa a tenir un estatus més privilegiat, a formar part d’una comunitat determinada. Aquesta és la principal basa amb la qual juga aquest tipus de màrqueting, una eina realment poderosa a l’hora de convèncer al públic.