21 de maig de 2021

#010 història de la setmana: ‘Nita’, la veritable passió pel futbol

1920, una època i una societat amb grans desigualtats en qüestions de gènere i un esport que cada vegada té més adeptes com és el futbol, una disciplina esportiva considerada només per a homes. Doncs malgrat aquest escenari, amb tot en contra, no va ser suficient per evitar que Anita Carmona Ruíz pogués dedicar-se al que volia fer, que no era una altra cosa que jugar a l’esport que estimava. Si ells podien, ella també. I així ho va fer.

Anita Carmona Ruíz (1908) es va enamorar del futbol veient als marins anglesos practicant-lo a les esplanades del port de Màlaga. D’amagat dels seus pares i per poder estar prop de la pilota, va començar a jugar des de molt petita en el port. No obstant això, els seus pares, preocupats i observant el seu creixent interès per un esport per a homes, la van enviar a Vélez, amb els seus oncles, amb l’objectiu que abandonés aquesta afició.

Una vegada allí, la seva idea no va canviar i per introduir-se en el món del futbol, va aconseguir fer-se un espai com a ajudant del massatgista de l’Sporting de Màlaga i com a encarregada de rentar els equipaments, amb la inestimable col·laboració de la seva àvia. Una vegada dins, va ordir un pla per jugar amb la resta de components de l’equip: disfressar-se d’home. S’arreglava l’equipació perquè fos folgada i dissimular la seva anatomia, a més d’embenar-se el pit, jugar amb pantalons una mica més llargs i ocultar-se el pèl amb un capell o una boina. Amb aquests estratagemes va aconseguir passar desapercebuda.

Però no tot va ser fàcil. Únicament per voler participar en un esport considerat per a homes, s’arriscava a ser arrestada i a diferents sancions. A més, alguns jugadors rivals es van adonar que era una dona, i fins i tot van arribar a denunciar i a delatar-la perquè no pogués jugar. La realitat és que va arribar a ser arrestada en alguna ocasió i es va veure forçada a no poder jugar en moltes ocasions, malgrat que tornava a calçar-se les botes sempre que podia.

‘Veleta’, el seu sobrenom en el vestuari

Els seus companys d’equip la deien ‘Veleta’ per la facilitat que tenia Anita Carmona de canviar d’actitud, comportant-se com a dona fora del terreny de joc i com a home dins d’ell. Els seus companys d’equip la van acabar acceptant i protegint, perquè ells mateixos reconeixien que jugava bé i els ajudava. Durant molt de temps, i com un pacte entre cavallers, van ocultar el secret de qui era ‘Veleta’, fins que el periodista Jesús Hurtado va acabar esbrinant la veritat mentre escrivia el llibre 75 anys de futbol a Vélez. Amb aquest descobriment, Hurtado va voler rescatar la història de la qual per a molts va ser la primera futbolista espanyola.

Desafortunadament, Anita Carmona Ruíz va morir jove, als 32 anys, a causa d’una malaltia. Fins i tot en els seus últims moments va tenir temps per a l’esport i l’equip dels seus amors, perquè va demanar ser enterrada amb la samarreta de l’Sporting de Màlaga, equip on va poder complir el seu somni.

El futbol femení ha estat notícia aquests dies per la consecució del F.C.Barcelona de la Champions League. Un esport que va creixent, malgrat que encara hi ha molt de camí per recórrer. No ha estat fàcil arribar fins aquí i que es comenci a tenir reconeixement per a les futbolistes. I parlem d’un esport que era impensable per a les dones en 1920, quan Anita Carmona Ruíz no es va resignar a la seva sort quedant-se sense jugar. Se les va enginyar per a poder gaudir d’aquest esport i, amb la seva història, servir de motivació per a demostrar que malgrat moltes barreres que hi hagi, sempre hi ha manera de superar-les. Encara que costi.