16 de juliol de 2021

#018 història de la setmana: la batalla de Palmdale

Amb aquest nom es va batejar l’intent per part de l’exèrcit dels Estats Units de derrocar el seu propi avió no tripulat el 1956. Es tractava d’un F6F-5K Hellcat, que va deixar de respondre a les ordres i va demostrar ser un avió realment esmunyedís, perquè els dos caces enviats per a derrocar-lo no van ser capaços de fer-ho després de disparar 208 coets i van haver d’abandonar la missió, a l’espera que a l’Hellcat se li acabés el combustible i caigués per si sol. Fet que finalment va passar, malgrat que les seves restes no es van trobar fins a l’any 1997. Aquesta és la història de la Batalla de Palmdale.

Es tractava d’un dia més en la base aeronaval de Point Mugu (Califòrnia), quan es disposaven a fer enlairar un F6F-5K Hellcat controlat per radi per a fer proves d’alguns dels últims models de míssils de les forces aèries americanes. Tot semblava anar bé, fins que el vehicle va deixar de respondre als senyals de radi i va desviar la seva trajectòria dirigint-se a la ciutat de Los Angeles. Davant el problema que podia causar un avió sense control a la ciutat, l’exèrcit va decidir enviar a dos caça F-89D Scorpion.

Havia de resultar una missió senzilla: anar-hi, localitzar el vehicle i esperar a estar en una zona deserta per abatre’l. Una vegada van trobar el moment per acabar amb ell, es van trobar amb el primer problema: un error de disseny va fer que els coets no es disparessin automàticament. Els pilots es van veure forçats a passar a tret manual, trobant-se el següent problema: els visors del sistema manual havien estat retirats per a instal·lar el nou sistema automàtic. Per la qual cosa només existia una manera de disparar: apuntant a ull.

208 coets i cap encert

Mentre els tripulants decidien com actuar, el dron va tornar a virar la seva trajectòria apuntant de nou a Los Angeles, per la qual cosa el marge de maniobra s’estrenyia. Finalment, els pilots van optar per disparar en 3 ràfegues els 208 coets disponibles. No obstant això, no van ser capaços de tombar l’Hellcat (no és fàcil apuntar a ull a aquestes velocitats), malgrat que un sol tret hauria estat suficient per a derrocar-lo. Un cop es van quedar sense coets i s’esgotava el combustible, no els va quedar una altra que tornar a la base.

Calculant que a l’Hellcat tampoc li quedaria massa combustible i no semblava adreçar-se a Los Angeles, van deixar que l’avió caigués per si mateix. Ho va fer en una zona desèrtica, emportant-se amb ell únicament tres línies elèctriques. Totes les seves restes no van ser trobades fins al 1997. Per part seva, els coets disparats, malgrat no aconseguir el seu objectiu, sí que van acabar causant alguns danys a terra amb algun incendi forestal que els bombers van haver de sufocar. No obstant això, afortunadament no va caldre lamentar cap mal personal tot i els diversos focus que es van produir per la caiguda dels coets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Segueix-nos a LinkedIn