30 de juliol de 2021

#020 història de la setmana: Jesse Owens i 1 any per a la història de l’esport

En el marc dels Jocs Olímpics, és moment de recordar a un dels esportistes que més impacte han tingut en la història de l’esport: James Cleveland ‘Jesse’ Owens (1913-1980). Després de superar cinc rècords mundials i d’igualar-ne un altre en els Big Ten Conference sent un Sophomore de la universitat (en tan sols 45 minuts), va arribar als Jocs Olímpics de Berlín de 1936 on va fer història i es va convertir en un símbol després de derrotar la teoria de la supremacia de la raça ària després d’aconseguir quatre medalles d’or.

Jesse Owens era considerat des de molt jove una de les estrelles futures de l’atletisme, però les diferències racials feien que no fos beneficiari de cap beca o ajuda. Per això, havia de treballar a temps parcial mentre estudiava i no podia dormir ni descansar al costat de la resta dels seus companys blancs. Així mateix, arribava amb grans dubtes per a participar en els Big Ten Conference, perquè uns dies abans havia sofert una lesió en un accident domèstic. No obstant això, es va sobreposar al dolor i va voler participar.

En un interval de 45 minuts, sense tot just temps per a descansar, Jesse Owens va participar en els 100 metres llisos, els 200, 200 tanca i el salt de longitud i va acabar vencedor i amb rècord en totes elles, deixant atònits als aficionats que es van acostar a veure la prova. Un dels rècords, el de salt de longitud, va arribar a estar vigent 25 anys. Des d’aquest dia, Jesse Owens es va convertir en una estrella de l’atletisme als Estats Units que precediria la seva participació en els Jocs Olímpics de Berlín.

Un símbol davant Hitler

Els Jocs Olímpics de Berlín de 1936 estaven sota la lupa del tothom, no sols per ser l’esdeveniment esportiu per excel·lència, sinó per la figura de Hitler i la seva convicció que la raça ària era superior i dominaria el medaller. Jesse Owens arribava com una figura, malgrat la marginació soferta als Estats Units a causa de ser un atleta negre. Allí, va deixar a tothom atònit en aconseguir quatre medalles d’or, una fita que va ser igualat per Carl Lewis a Atlanta 1984. A més, va aconseguir vèncer a Lunz Long, el gran favorit alemany amb el qual a més va entaular amistat.

Malgrat tocar el cim a escala esportiva i quedar en l’imaginari col·lectiu com l’atleta de raça negra que es va enfrontar i va vèncer al nazisme (fins i tot alemanys li demanaven autògrafs o li victorejaven), Jesse Owens no va tenir aquest reconeixement en el seu propi país. Als Estats Units, els afroamericans no tenien ni des de lluny el mateix estatus que els blancs, per la qual cosa no va ser rebut pel president Roosevelt ni felicitat a través de missiva i després de la desfilada dels campions ni tan sols va poder entrar a l’hotel per la porta principal i va haver d’entrar en la recepció a través del muntacàrregues.

Posteriorment, amb l’esclat de la Guerra Mundial i la impossibilitat de celebrar jocs, la seva glòria i reconeixement es van anar evaporant. Jesse Owens va anar encadenant diversos treballs com a gerent en una bugaderia o va fer exhibicions venent les seves aptituds fent curses competint contra animals o automòbils. Així mateix, va ser una persona que es va anar instruint i va arribar a ser nomenat ambaixador de bona voluntat dels Estats Units en la dècada dels 50. Va tenir unes certes polèmiques relacionades amb l’auge del Black Power per les seves opinions inicials i va acabar morint als 66 anys a causa d’un càncer de pulmó agressiu després de molts anys com a fumador empedreït.