20 d'agost de 2021

#023 història de la setmana: William Henry Harrison i un discurs traïdorenc

William Henry Harrison va ser el 9è president dels Estats Units d’Amèrica, una persona que va ser un reeixit militar i polític amb una àmplia experiència i diversos assoliments remarcables. Malgrat això, és més recordat per ser el primer president americà a morir en el càrrec i amb el mandat més curt, d’un sol mes. Però el més cridaner amb el que ha passat a la història és la raó per la qual va morir i no va poder mantenir-se en el càrrec: el seu discurs inaugural.

Però abans d’això, cal posar-se en situació. Després d’una llarga i prolífica carrera professional, on va ostentar càrrecs com a Ambaixador a Colòmbia o Senador dels Estats Units, entre altres, en 1840 li va arribar la seva gran oportunitat. A causa de la impopularitat de Van Buren, el partit whig va triar a Harrison com a candidat presidencial, gràcies a la seva aura d’heroi de guerra i al fet que tenia una àmplia experiència política a la seva esquena.

Va ser elegit president amb 68 anys, rècord d’edat en aquell moment i que posteriorment trencarien Ronald Reagan (69), Donald Trump (70) i Joe Biden (78). No sols comptava amb una certa edat, sinó amb algun problema de salut, encara que no semblava ser gens seriós. Fins que va haver de donar el seu discurs inaugural en un dia que no va ser gens propici per a assumir el càrrec.

Un discurs per a la història

La possessió del càrrec es va fer a l’aire lliure, un dia amb temperatures realment baixes i humit. Harrison es caracteritzava per ser un personatge loquaç, amb capacitat oratòria i que no destacava per ser concís en el que volia dir. És més, el seu discurs de possessió és el més llarg de la història americana, el qual va durar prop de dues hores i contenia cites clàssiques o referències a l’Imperi Romà. Si a això li sumem que anava sense abric, ni guants o qualsevol altra peça per a resguardar-se del fred, comencem a entrellucar el problema.

Després del discurs, que a més havia estat revisat i reduït considerablement per Daniel Webster (Secretari d’Estat), Harrison va haver d’assistir a la desfilada protocol·lària (al carrer, per descomptat) i als balls de la nit de celebració. Tot aquest mix va acabar afectant la seva salut i va provocar que el que semblava ser un fort refredat, acabés sent una pneumònia que esbiaixaria la seva vida un mes després d’assumir el càrrec de President dels Estats Units.

Un mandat que va acabar trencant rècords en aquell moment, alguns vigents avui dia: el president de més edat, el discurs inaugural més llarg, el mandat més curt i el primer president a morir estant en el càrrec.

Ja ho diuen: els discursos com els copy, breus i precisos.