27 d'agost de 2021

Ripley, a la recerca de l’increïble: #024 història de la setmana

Robert Ripley era un àvid caçador d’allò curiós i extraordinari que va ser capaç, en una època en què els mitjans de comunicació escassejaven i en què encara faltaven dècades perquè Internet tragués el cap, de fer una difusió molt efectiva dels seus descobriments insòlits.

Ripley, nascut l’any 1890 a Califòrnia, va iniciar-se com a ninotaire als 16 anys per a diversos diaris. Amb 23 anys va traslladar-se a Nova York i mentre feia de caricaturista pel ‘The New York Globe‘ va crear la primera vinyeta sobre un fet insòlit, que sota el títol de “Cregui-ho o no!”, va tenir una gran resposta del públic, fet que va propiciar que la tira aparegués setmanalment.

Cercant estranyeses per tot el món

Als 32 anys, el curiós ninotaire no en va tenir prou amb dibuixar des de casa i va començar a viatjar per tot el món, plasmant sobre paper les estranyeses amb què topava i enviant-les a la premsa en forma de tira còmica. Ripley quedava fàcilment fascinat pels llocs i cultures que li eren llunyanes i exòtiques, i les transmetia des d’una posició d’admiració i respecte. El treball de Ripley creixia al mateix ritme que la seva fama: la secció “Cregui-s’ho o no” va arribar a aparèixer en disset diaris, i va publicar llibres que recollien de les tires còmiques.

De la tira còmica als museus i a Hollywood

A finals dels anys 30, amb la Gran Depressió, Ripley va seguir prosperant: guanyava mig milió de dòlars l’any, que invertia a contractar investigadors, artistes, traductors i secretaries per viatjar per tot el món i seguir fent descobriments excepcionals. La difusió de les seves troballes ja no es limitava al paper: la ràdio, museus turístics per les principals ciutats estatunidenques i, fins i tot, Hollywood, es van convertir en els grans altaveus de les recerques de Ripley, que es va convertir en l‘home més popular dels Estats Units.

La Segona Guerra Mundial va frenar en sec els viatges del poderós Ripley, que es va centrar a fer obres de caritat. L’any 48 el que havia estat el seu programa de ràdio va passar a la televisió, batent rècords d’audiència i rebent personatges d’allò més estrambòtics. L’any següent, el 1949, Ripley va morir d’un infart sobtat.

El llegat: en museus, sèries i llibres

Després de la mort de Robert Ripley, es van subhastar molts dels objectes que havia anat recollint al llarg dels seus viatges i es va crear una franquícia que va obrir museus en diversos països. L’any 1992, però, un dels museus que albergava més peces insòlites, el de Tennessee, va quedar destruït a causa d’un incendi, amb la qual cosa, molts dels objectes excepcionals es van perdre per sempre.

Tot i això, per als nostàlgics que vulguin recordar aquesta singular figura i el seu llegat, la franquícia publica i difon nombrosos projectes a tot el món, especialment sèries, caricatures, llibres, pòsters, jocs i contingut per a telèfons mòbils. Encara que no us cregueu, el llegat de Ripley encara és ben viu.