3 de setembre de 2021

Joan Clarke, la criptòloga que va ajudar a desxifrar l’Enigma nazi : #025 història de la setmana

Joan Clarke, nascuda el juny del 1917 a West Norwood, Anglaterra, ha passat a la història per ser l’única dona que formava part del grup secret que es dedicava a identificar els missatges que es transmetien els nazis durant la Segona Guerra Mundial. La seva va ser una història que es va mantenir pràcticament a l’oblit fins que l’any 2015 es va estrenar la pel·lícula Desxifrant l’Enigma (The imitation game), un film que, de fet, narra la vida del criptògraf Alan Turing, líder del grup, al costat de Joan Clarke

Una ment brillant a qui no es va concedir el títol de matemàtica

Joan Clarke va destacar, des de ben petita, per ser una estudiant brillant i per unes aptituds fora del comú en matemàtiques. Es va haver d’obrir camí en un món d’homes per poder posar tot el seu coneixement i talent al servei de la humanitat en la lluita contra els nazis. De fet, tot i que va estudiar Matemàtiques al Newnham College de Cambridge i va acabar els estudis l’any 1940 com una estudiant brillant, Clarke no va obtenir mai la llicenciatura, ja que la Universitat de Cambridge no va començar a concedir-la a les dones fins al 1948.

Aquell pas per la universitat, però, marcaria el futur de la jove matemàtica. Les seves aptituds extraordinàries van cridar l’atenció del professor Gordon Welchman, qui la va fitxar per treballar en el “Government Code and Cypher School” (GCCS). Precisament aquell professor era una de les persones que havia reclutat Winston Churchill, l’any 1939, per descodificar la màquina Enigma dels nazis, al costat d’altres ments privilegiades, entre les quals hi havia jugadors d’escacs, egiptòlegs i d’altres professionals.

De ‘The girls’ a Hut 8

Joan Clarke va entrar a treballar per aquest grup el juny del 1970, assignada inicialment en un grup anomenat ‘The Girls’ (“Les noies”), que era un grup de dones es dedicava a tasques administratives. Aviat, però, va destacar i va ser traslladada a tasques de desencriptat, un sector reservat en aquella època als homes. Clarke, tenia una gran capacitat de raonament inductiu i deductiu, perseverança i imaginació, capacitats que van fer que Alan Turing, el líder del grup anomenat Hut 8, es fixés en ella. Turing era encarregat de desxifrar els missatges codificats amb la màquina Enigma per la marina alemanya.

Una descoberta que va salvar vides

Gràcies a la paciència i a l’enorme talent, l‘equip de Clarke va aconseguir el què els nazis consideraven que era impossible: desxifrar la màquina Enigma, que era en aquells moments la màxima expressió científico-tecnològica dels nazis. I és que la Guerra ja no només eren trinxeres i bombes, era també ciència i tecnologia: avions, radars i primers prototips d’ordinadors.

Alguns estudis apunten que sense haver desencriptat d’Enigma, la Segona Guerra Mundial hagués tingut un altre desenllaç: que hauria durat, probablement, entre 2 i 4 anys més, i, per tant, s’hauria cobrat moltes més vides.

Joan Clarke no va obtenir en la seva època el reconeixement que mereixia. Per començar, la seva tasca dins del Hub estava molt menys recompensada que la dels seus col·legues pel simple fet de ser una dona i cobrava només entre 2 i 3 lliures la setmana. En segon lloc, com que la professió de criptòloga no existia, la van haver d’ascendir a ‘lingüista’ per poder cobrar una mica més. Sortosament, després, de la Guerra, Clarke va continuar treballant al Hub, on va arribar a ser-ne la responsable, fins que es va retirar als 60 anys. Va morir l’any 1996 a Anglaterra, havent rebut l’any 1947, el reconeixement de Membre de l’Imperi Britànic (MBE).