8 d'octubre de 2021

Gertrude B. Elion i el valor de complir una promesa: #030 història de la setmana

“Res a la vida arriba fàcilment, per la qual cosa no hem de tenir por de treballar intensament”. Aquesta frase de Gertrude Belle Elion descriu a la perfecció el que va ser la seva vida. Es va esforçar i va treballar tot el que va poder per a superar barreres econòmiques i socials i així complir la seva pròpia promesa: trobar la cura a malalties que es van endur familiars seus. Gràcies a la seva contribució clau, es va aconseguir trobar tractaments per a malalties com la leucèmia, la gota o la malària. Per la seva aportació, va acabar guanyant el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina en 1988.

Gertrude B. Elion (1918 – 1999) va néixer en el si d’una família humil de Nova York. Des de ben jove va mostrar potencial i interès pels estudis, gràcies també al suport del seu avi, qui li va inculcar l’amor pel coneixement. No obstant això, un càncer d’estómac es va interposar entre ells, posant fi a la vida del seu estimat avi. Aquell va ser el primer punt d’inflexió, perquè va ser el dia que Gertrude es va decidir per la medicina per trobar una possible cura per a aquesta cruel malaltia.

Va aconseguir anar a la Universitat, malgrat ser una fita complicada per a les dones en aquella època, i fins i tot va accedir a una edat més primerenca que moltes altres persones. Va aconseguir pagar-se els estudis gràcies a les seves altes qualificacions, per la qual cosa podia accedir a beques. La crisi de 1929 va colpejar moltes famílies, comportant un altre hàndicap important, perquè a part de trobar-se barreres per ser dona, hi havia els impediments econòmics. Un exemple d’això va ser l’excusa que li van posar a un dels llocs on no va ser contractada per ser dona: podria despistar als seus companys mascles.

Finalment va trobar un lloc d’ajudant de laboratori, amb el qual, al costat de classes particulars i d’una feina de recepcionista a mitja jornada, va poder costejar-se el màster de Química en la Universitat de Nova York. Però una vegada passat el període universitari, la vida donaria a Gertrude un segon cop en forma de malaltia: una endocarditis va posar fi a la vida del seu promès.

Amb la Guerra, l’oportunitat

Aquest cop també la va marcar, remarcant més la meta per la qual va començar a estudiar: trobar cura a aquesta mena de malalties. Va continuar intentant-se fer-se un lloc al sector fins que l’esclat de la Segona Guerra Mundial li va brindar, a ella i moltes altres dones, una oportunitat. Els homes marxaven al front, per la qual cosa els seus llocs els ocupaven dones que van saber aprofitar-ho. Així va ser per a Gertrude, que va passar per una empresa d’alimentació, va ser fitxada per Johnson & Johnson i posteriorment va passar a Burroughs Wellcome (ara GlaxoSmithKline).

Va ser aquí on va aconseguir la seva màxima esplendor i va poder desplegar les seves habilitats al costat dels seus companys i George Hitchings. Gràcies a les seves recerques en el desenvolupament de medicaments, van crear fàrmacs eficaços i assegurances per a lluitar contra leucèmia, la gota, infeccions urinàries, la malària, l’herpes viral i diverses malalties autoimmunes. Va ser allí també on van desenvolupar la teoria dels antimetabòlits per a dissenyar fàrmacs que inhibissin la reproducció de patògens sense danyar les cèl·lules de l’hoste.

Amb treball i perseverança, Gertrude B. Elion va aconseguir fer-se un buit en un sector poc comú per a les dones, enmig d’una crisi econòmica i enfrontant-se a les barreres socials de l’època. Va aconseguir sobresortir i complir la seva promesa de trobar ajudes i cures per a malalties que, en aquell moment, semblaven no tenir remei.