15 d'octubre de 2021

Ronnie Brunswijk i les voltes que dona la vida: #031 història de la setmana

Paracaigudista d’elit, líder guerriller, propietari d’un club de futbol, magnat de l’or, amo d’una serradora, futbolista professional des de fa unes setmanes i presumpte delinqüent després de ser acusat de robatori de bancs i narcotràfic per la Interpol. Ah, i sense oblidar que parlem del primer vicepresident “cimarrón” de la història de Surinam. Aquesta seria, a grans trets, una part del currículum de Ronnie Brunswijk, una vida digna de novel·la.

Segur que, en realitat, ja coneixes aquesta història perquè va aparèixer en desenes de mitjans digitals: el vicepresident de Surinam buscat per la Interpol es convertia, als 60 anys, en el jugador de més edat que disputava la Concacaf. A més, sortien a la palestra diverses dades significatives relacionades amb ell com el robatori de bancs o que podria ser el pare d’uns 50 fills i filles. No obstant això, aquests són elements d’una història una mica més complexa i que té diferents versions, per descomptat.

Ronnie Brunswijk va néixer el 1961 (uns mesos abans que la mateixa Concacaf en la qual va debutar, per cert) en el si d’una família d’agricultors de subsistència en una regió pobra de Surinam, on compartir era l’única manera de subsistir. Després de tenir la sort d’assistir a un internat, va ser reclutat per l’exèrcit de Desiré Bouterse, qui estava en el poder en aquell moment. Així, Brunswijk es va convertir en un dels primers 12 paracaigudistes del país i, donades les seves condicions i un bon entrenament, es va acabar convertint en una persona pròxima al dictador, sent el seu guardaespatlles.

No obstant això, aquesta unió va acabar generant diversos enfrontaments, en els quals Brunswijk es mostrava en desacord amb les formes de Bouterse, agressives (per no dir il·legals i amb suposats assassinats pel mig), així com restrictives amb els habitants més pobres, d’on provenia Brunswijk. La situació va acabar amb la deserció de Brunswijk i passant a ser un enemic del “govern”. És aquí on es va guanyar la fama de Robin Hood, perquè sembla que robava als bancs i després ho repartia entre les poblacions més desfavorides.

Exili, cop d’estat i Vicepresidència amb un vell enemic

La situació era prou tibant perquè hagués d’exiliar-se als Països Baixos i unir-se a altres exiliats disposats a destronar a Bouterse. Allí es van preparar, i en preparar-se sembla que van construir una xarxa de narcotràfic (per la qual va ser condemnat temps després a Holanda i França) per finançar el cop d’estat que estaven planejant i que va veure la llum en 1986. Una guerra civil que es va allargar 6 anys i on Brunswijk va tenir un paper actiu i de pes.

Brunswijk sempre va rebutjar els crims dels quals se l’acusa, tant el robatori de bancs com el narcotràfic, els quals afirma que eren fal·làcies que Bouterse va crear per a desacreditar-lo. Les seves contribucions econòmiques, tal com sempre va defensar, provenien dels seus negocis d’or i fusta. Una vegada enderrocat el sistema de Bouterse, es van intentar celebrar unes eleccions en les quals Brunswijk es va presentar amb el seu partit. Entre les seves consecucions polítiques, hi ha la d’haver arribat a ser president de l’Assemblea Nacional. Així mateix, va arribar a formar un govern de coalició amb Chandrikapersad Santokhi, exoficial de policia la missió de la qual en els anys 80 era, ni més ni menys, caçar a un Brunswijk que va desertar de l’exèrcit.

D’aquesta manera, es va convertir en una figura empresarial i política de gran pes a Surinam, molt estimat per la seva aportació econòmica a les zones més pobres del país. Així mateix, es va fer propietari del club Inter Moengotapoe. I és des d’aquí, com a propietari, on s’ha acabat fent “famós” a les xarxes després del seu debut com a futbolista. Gairebé es pot dir que ho ha fet tot.