4 de març de 2022

Arriba “Històries Gegants”, el primer programa sobre les històries humanes del món de la imatgeria popular

Per què hi ha tanta passió al voltant del bestiari popular? Què fa que milers de joves es dediquin any rere any a mantenir els símbols locals de les festes tradicionals de tot Catalunya? Quins sacrificis suposa restaurar, preparar, mantenir i fer viure durant uns dies o unes hores un drac, un gegant, una àliga, un capgròs? Què sent algú que ha heretat dels pares i està a punt de cedir als fills la responsabilitat de donar vida a alguna de les figures de la imatgeria catalana? Per què, en plena era digital, el tradicional món geganter es troba en el millor moment de la història?

Per respondre aquestes i moltes altres preguntes arriba HISTÒRIES GEGANTS, el primer programa de televisió sobre la imatgeria popular i les històries humanes que giren al seu voltant. Històries reals de persones que no tenen res a veure entre elles fora d’aquest àmbit, però a les quals l’afició, la dedicació o la devoció pel món geganter els ha marcat absolutament la vida.

Al voltant dels gegants, les bèsties i els nans, Catalunya celebra cada any milers d’esdeveniments festius que alimenten una gran vitalitat social.

El fenomen geganter a Catalunya es troba en el seu moment més dolç. El país compta amb un miler de colles, entitats i agrupacions geganteres, la meitat de les quals creades o refundades després de l’any 2000.

Anualment, amb el parèntesi de la pandèmia, se celebren uns 10.000 esdeveniments amb presència d’imatgeria a Catalunya, amb un públic acumulat de més de 3 milions de persones. Molts experts ja parlen de la imatgeria popular catalana com un dels grans elements aglutinadors de la societat per la seva transversalitat, arrelat al territori i connectat amb les tradicions ancestrals, allunyat d’ideologies i igualador de nivells socioculturals. Per això en sorgeixen històries autèntiques, singulars i genuïnes.

HISTÒRIES GEGANTS és el primer retrat televisiu de les vides que giren al voltant de la imatgeria popular catalana. Autèntiques històries de superació amagades darrere de figures inspirades en altres temps, altres llocs i altres realitats, però enormement vigents. Històries de compromís, de sacrifici, d’amor, d’alegries, de fortuna, d’èxit i de decepció. Històries que, com aquestes figures inspirades en un món imaginari, diuen molt sobre la nostra societat.

Presentat per la cantant i periodista Sara Roy i rodat en plena pandèmia, es tracta d’una producció de la manresana E2S Contents amb el finançament de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC).

HISTÒRIES GEGANTS és una producció d’E2S Contents dirigida per Dani Sala i Núria Sala, amb la producció executiva de Jordi Ferrerons, el guió de Marta Tañà i la realització de Jordi Cabané, dividida en 7 programes estructurats al voltant d’un concepte. Presenta el programa la periodista i cantant Sara Roy, que dona pas a les històries amb un estil particular, sovint acompanyada de la guitarra i la música.
El programa compta amb l’assessorament d’experts com Amadeu Carbó, Carles Freixes, Jan Grau, Maria Garganté, Bienve Moya, Montserrat Garrich i Xavier Cordomí, així com la col.laboració de les dues grans federacions dels mons geganter i del bestiari.

Durant set capítols, el programa treurà a la llum històries de superació, de lluita, d’amor, d’inspiració i d’amistat, totes elles HISTÒRIES GEGANTS.

1. CREACIÓ

En els últims 40 anys a Catalunya s’han construït més de 4.000 gegants. I es calcula que hi ha més de 15.000 capgrossos i uns 1.500 elements de bestiari per tot el territori català. El primer programa d’HISTÒRIES GEGANTS se centra en el procés de disseny i de construcció de les figures del bestiari popular, un procés molt viu, divers i amb una enorme vitalitat arreu del territori. Coneixerem el Moisès, que promou la construcció d’un nou drac per a Calafell, al Baix Penedès; una família sencera del Vallès Oriental que es dedica professionalment a dissenyar i fabricar gegants; o els promotors d’una figura del bestiari per al carnaval de Solsona amb una particularitat molt especial: que sigui inclusiva i la pugui portar gent amb discapacitat.

2. INSPIRACIÓ

D’on surten els gegants que representen reis medievals? I els nans i els capgrossos? Quin és l’origen dels “entremesos” o dels noms de “Robafaves”, “Lligamosques” o “Cap de llúpia”? El segon programa d’HISTÒRIES GEGANTS es fixa en l’origen de les figures del bestiari popular, en els fets, els conceptes o els personatges que els van inspirar. Les històries personals d’aquest capítol ens porten a Mataró i Premià de Dalt, al Maresme, a Navata (Pla de l’Estany), Constantí (Tarragonès) i fins i tot farem un salt cap als Estats Units, on el bestiari de Catalunya va inspirar diverses exposicions i tallers geganters en universitats nord-americanes.

3. SUPERACIÓ

Totes les històries que valen la pena neixen a partir de la necessitat de superar reptes, contratemps o fins i tot tragèdies. En aquest tercer programa d’HISTÒRIES GEGANTS en descobrirem unes quantes relacionades amb la imatgeria popular. Històries de superació personal, cultural, empresarial i d’integració de tota mena. I ho farem viatjant a conèixer el personatge rere el nou gegantó de Barberà del Vallès, el mestre de Cardona, al Bages, que l’ha construït, i a Cervera (Segarra), on hi coneixerem una tabalera molt especial.

4. AMOR

Des del barri de Sarrià de Barcelona fins a Oliana (Alt Urgell), passant per Palamós (Baix Empordà), Berga o Solsona, el quart programa d’HISTÒRIES GEGANTS recorre un mateix territori presidit per l’amor: una mare viuda que es va introduir dins del món geganter a través de la passió que hi tenia el seu marit i ara comparteix l passió amb el fill dels dos; un noi de Saragossa que es va enamorar d’un graller de Palamós i ha acabat sent cap de colla; o, en el terreny més simbòlic, el corteig etern entre dos gegants i la construcció d’una nova figura del bestiari nascuda de l’amor entre una draca i una espedrera.

5. IMPULS

El cinquè programa d’HISTÒRIES GEGANTS se centra en l’element indispensable de les festes populars, les que impulsen l’aparició i les danses de les figures del bestiari: la música. Cançons, danses… i alguns instruments específics que han sobreviscut gràcies a les festes populars i que, al mateix temps, han permès en gran mesura que aquests esdeveniments continuïn existint. Sense oblidar els nervis del debut d’una balladora de capgrossos que portava tota la vida esperant aquest moment. El programa viatja a Olot (Garrotxa), Sant Cugat del Vallès i Salàs (Pallars Jussà).

6. LLUITA

L’entossudiment a aconseguir una fita o bé a preservar un patrimoni o una tradició són una part fonamental de la pervivència i de l’auge actual de les festes i la imatgeria populars. El sisè capítol d’HISTÒRIES GEGANTS viatja a Barcelona, a Lloret (La Selva) i a Tàrrega (L’Urgell) per acostar-se a casos molt diferents de la lluita de persones o de col·lectius relacionada amb establiments, figures del bestiari, la defensa del patrimoni o la reivindicació de la imatgeria festiva. De vegades amb enormes dificultats, com és el cas, actualment, del mític establiment El Ingenio.

7. ESPECIAL FESTA MAJOR DE VILAFRANCA

Durant aquest capítol de resum de la primera temporada d’HISTÒRIES GEGANTS, la Sara Roy presenta d’una forma diferent el programa: parla amb un representant de la colla del Drac de Vilafranca després de la seva actuació, conversa amb una especialista en coreografies sobre les danses tradicionals del ball de lluïment, aprèn a portar un gegant amb l’ajuda d’un monitor de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. El programa se centra a Vilafranca per tenir un ventall molt ric i variat en imatgeria i balls tradicionals.