6 de novembre de 2019

Si s’acaben els likes, s’acaba l’angoixa?

T’imagines entrar a Instagram i no veure la xifra de likes a les publicacions? Aquest escenari no és tan desgavellat com pot semblar d’entrada i, de fet, la xarxa social amb més èxit i més creixement del món (registra més de mil milions d’usuaris mensuals) ja està fent tests, amagant els likes, a usuaris d’Austràlia, Brasil, el Canadà, Irlanda, Japó i Nova Zelanda. La versió oficial és que Instagram du a terme l’experiment motivat per veure quin és el comportament dels usuaris més joves si els amaguen els m’agrada, ja que, segons argumenten, volen reduir la sensació de competència entre uns joves massa pendents de la xarxa i amb una autoestima que penja del fil dels likes aconseguits.

De fet, és cert que Instagram ostenta el dubtós títol de ser la xarxa que genera més sensacions negatives entre els usuaris. Hi ha estudis mèdics que assenyalen que els nivells d’ansietat, bullying, depressió i insatisfacció que provoca la xarxa preferida pels adolescents és molt més alta que les que poden provocar Facebook, Twitter o Snapchat.

Darrere aquesta iniciativa aparentment benintencionada, però, hi ha veus que apunten a una estratègia comercial d’Instagram que busca evitar, com sigui, que el globus es desinfli. Què vol dir això? Doncs que Instagram, amagant els likes, anima els seus usuaris a publicar més i més contingut, sense que ens preocupem per les mètriques. De fet, des que van aparèixer, les stories (on els likes i les interaccions només són privades) dominen de llarg el mercat de les publicacions efímeres (registren 500 milions d’usuaris cada dia). Avui, els comentaris a les històries de 24 hores s’estan convertint en la manera més important de participar, la qual cosa en porta a pensar que els likes públics que tan preocupen els adolescents, ja fa temps que van començar a perdre pistonada.

Davant d’aquest possible escenari per liquidar els likes podem preveure diverses conseqüències. La primera és que amb un Instagram que no fes d’aparador de likes, les agències publicitàries i per extensió les empreses podrien deixarien d’invertir-hi per enfocar-se en d’altres xarxes socials que facilitin dades que els permetin avaluar la confiança dels usuaris davant les marques. El segon efecte és que el fenomen influencer es podria desinflar o, com a mínim, s’hauria de reinventar: guanyarien pes els microinfluencers (vegeu article on ja anticipàvem aquesta tendència) davant les els macroinfluencers, ja que es buscarà, cada cop més, contingut de qualitat, original i proper. La tercera conseqüència, vinculada a la segona, és que el contingut de qualitat prendrà molta més rellevància i serà molt més ben valorat, ja que eliminant “l’efecte ramat” que provoquen les muntanyes de likes, l’usuari valorarà per si mateix i sense cap condicionant previ allò que vol veure, consultar o comprar.

Per tant, les primeres mesures que hauríem de prendre són: diversificar no utilitzant únicament Instagram com a altaveu; donar una importància capital a les stories; i apostar pel contingut original i de gran qualitat. Esteu a punt?