18 de desembre de 2020

#089 idea de la setmana: smart working, la covid impulsa el treball per objectius

Mentre es debat a nivell internacional sobre la conveniència de rebaixar la jornada laboral (en hores diàries o en dies setmanals), l’smart working, una fórmula molt més avançada, s’obre pas, de manera imparable. Empesa per la covid-19, aquesta manera d’entendre la feina va molt més enllà del teletreball. No es treballa comptant les hores, sinó fixant i assolint uns determinats objectius. 

El treball per objectius funciona amb èxit en grans companyies com Microsoft España, Mondelez, IBM, Vodafone o Zurich. Persegueix, per una banda, aconseguir la màxima eficiència i productivitat; i per l’altra, atorga al professional molta més autonomia i flexibilitat. I és que no importen les hores treballades, sinó la consecució final de les fites marcades. 

L’oficina és Internet

A banda de comptar objectius i no hores, una altra de les grans característiques del treball intel·ligent que reformula per complet el món laboral tradicional és que el lloc de treball ja no és l’oficina, sinó Internet. L’espai de treball és la connexió a la xarxa i quan ens connectem entrem a l’oficina virtual. 

Amb el correcte acord entre professional i empresa, i el marge de confiança recíproca, el treball intel·ligent permet que desapareguin les barreres físiques i horàries. Això facilita una gran flexibilitat de treball i possibilita al professional treballar quan li vagi més bé (que potser és de nit o els caps de setmana). 

Objectius mesurables, accessibles i calendaritzats

La paraula “smart”, a banda de significar “intel·ligent”, actua com a acròstic anglosaxó, que defineix com han de ser els objectius perseguits pel o la professional: 

• Specific (específics).
• Mesurable (mesurables).
• Available (accessibles).
• Relevant (pertinents)
• Time Framed (temporitzats).

Complir aquestes 5 característiques és imprescindible per poder definir i mesurar els objectius de manera clara i objectiva i evitar que l’empresa fixi metes inabastables o desmesurades al seu equip.

En paral·lel, convé destacar que els objectius no haurien de basar-se en el rendiment econòmic o els resultats de l’empresa, sinó en l’acompliment de tasques concretes, independentment de la rendibilitat.

Sense tecnologia no hi ha ‘smart’

El treball intel·ligent es basa en donar a l’equip totes les eines necessàries i la confiança per assolir un nivell de rendiment professional màxim des de qualsevol lloc. Es diferencia del treball tradicional per:

• La llibertat i flexibilitat d’horaris: el o la professional pot decidir on vol treballar. El treball a distància permet optimitzar temps i recursos. D’altra banda, la flexibilitat horària facilita la conciliació laboral. Això repercuteix positivament en el rendiment del treballador o treballadora.
• La tecnologia és indispensable: tenir accés a la tecnologia, concretament una bona connexió a Internet, serà fonamental per tenir una gran flexibilitat i comunicar-se de manera eficient. Les eines que faciliten el treball a distància són diverses. Un software segur per a les videotrucades (com ara Zoom, Meet, Teams, o Jitsi), una app de xat (com ara Slack o Microsoft Teams), eines per col·laborar al núvol i ordenar els documents (Google Drive, Dropbox, OneDrive, iCloud, etc.), o un software per a la gestió de projectes (com Trello, Monday o Asana).
• Equips plurals: l’smart working facilita la formació de grups de treball multidisciplinars. Això augmenta la diversitat i propicia l’aportació de diferents perspectives. La capacitat d’autoorganitzar-se també fa que els i les treballadores tinguin capacitats més grans, més idees i disciplines per realitzar. Això implica una alta confiança de la direcció cap al seu equip i motiva les persones, ja que poden descobrir les seves capacitats i desenvolupar un alt grau d’autonomia.
• Control de resultats: resulta més senzill mesurar els objectius, tant pels treballadors i treballadores com pel líder. L’empresa pot veure incrementada la seva competitivitat. A més, cada treballador té molt clara la seva missió dins de l’organització, sap què s’espera d’ell o ella. En aquest sentit, quan coneix com ha contribuït en l’assoliment d’un objectiu, incrementa el seu orgull i sentiment de pertinença dins l’organització. D’altra banda, aquest control de resultats també facilita la remuneració per incentius, un dels següents passos a generalitzar entre les plantilles, especialment d’empreses de serveis.

Evidentment, no tots els sectors poden acceptar aquesta metodologia de treball. En alguns casos, la qualitat de la feina es podria veure compromesa, i, en molts altres, la presencialitat és imprescindible. Per exemple, en sectors com d’atenció al client o serveis i processos industrials, entre d’altres. En canvi, altres professionals, com els comercials o equips de màrqueting poden adaptar-se al treball per objectius. 

Els desavantatges: el clima laboral i la qualitat se’n poden ressentir

Alguns dels desavantatges de l’smart working es troben en el perill que se sacrifiqui la qualitat de la feina per acabar-la abans, que augmenti la competitivitat entre companys i disminueixi la cooperació; i l’estrès que pot provocar un possible escenari de metes no assolides. En aquest sentit, serà crític establir, dins de l’organització, mecanismes independents de validació i mètriques que no necessàriament siguin quantitatives.

Tot i aquestes febleses, l’era del treball intel·ligent ja no té fre. Les noves tecnologies sumades a la nova cultura del treball són la clau per retenir talents. I és que avui, la majoria de professionals ja no en tenen prou amb incentius econòmics, sinó que valoren disposar de temps propi i llibertat en un entorn laboral que, a la vegada, els impulsi cap a l’èxit professional.