23 d'octubre de 2020

#081 idea de la setmana: ciutats intel·ligents contra futures pandèmies

Els reptes i oportunitats que deparen a les ciutats, un cop comenci a allunyar-se el malson del coronavirus, són enormes. Les ciutats, tal i com recordava el doctor Josep Maria Coll, al projecte Megatrends organitzat per AMEC i impulsat per E2S, han passat a ser el lloc on majoritàriament viu la població mundial. El 55 % de les persones del planeta ja viuen en ciutats. Aquest fet que representa un canvi de paradigma en un món que fins al segle XX va ser majoritàriament rural. Segons les previsions de l’ONU, l’any 2050 el 70% de les persones residiran en grans nuclis urbans. De fet, als Estats Units, 250 milions d’habitants ja ocupen el 3% del territori urbà, i a Tòquio i la seva àrea metropolitana hi viuen prop de 40 milions de persones. 

Les ciutats ofereixen més oportunitats, un accés més àgil als serveis i generen el 80 % de la riquesa mundial. Amb tot, la sobrepoblació, les desigualtats i l’envelliment demogràfic es presenten com a enormes reptes als que cal donar resposta i més, si es té en compte, l’alta incidència del coronavirus en zones d’elevada densitat de població. La crisi actual pot representar una oportunitat per repensar les ciutats. Cal que augmentin la seva resiliència i obrin, de bat a bat, la porta al model de ciutat intel·ligent, que moltes ciutats ja començaven a desenvolupar.

La tecnologia, la pedra angular de les ciutats

La tecnologia ha de jugar un paper essencial en el futur de les ciutats. Les innovacions tecnològiques haurien d’erigir-se com la pedra angular sobre la qual s’han de redefinir les noves ciutats intel·ligents. La recopilació de dades hi té un paper crucial. No només ha d’ajudar a la presa de decisions polítiques, sinó que ha permetre anticipar-se i, per tant, evitar futurs problemes gràcies a una capacitat de previsió més alta. 

Les tecnologies que posaran les bases de les smart cities 

• El 5G i el WiFi 6. Són la base per al transport de dades i faran possible ciutats molt més i millor connectades. La connexió ha de permetre que les ciutats siguin capaces d’adaptar-se amb més rapidesa a les necessitats i/o problemes que sorgeixin.
• L’Internet de les Coses (IoT). Gràcies al 5G, els objectes han de tenir la capacitat de comunicar-se entre si. Això proporciona, al seu torn, informació útil per prendre determinades decisions. La IoT pot recopilar i analitzar la informació de múltiples dispositius (càmeres, sensors de presència, de llum, de temperatura, etc.) que permeten conèixer detalls de l’urb que abans no es tenien. En el context del coronavirus, la IoT resulta molt útil per rastrejar contactes de persones amb covid-19. Facilita també que els serveis sanitaris es moguin amb molta més agilitat. És útil per garantir el confinament en les zones on s’ha decretat o controlar l’aforament en determinats espais. La IoT també ha de servir per optimitzar els recorreguts de transports públics, ambulàncies i cossos de seguretat.
• El Big Data. És fonamental per disposar de tecnologies que emmagatzemin i analitzin dades. Les dades serviran per alertar de canvis anormals que es produeixen a les ciutat en temps real. Poden detectar, per exemple, canvis en la mobilitat i el flux del trànsit. Sense Big Data, de poca cosa serveix la IoT.
• Intel·ligència Artificial (IA). El quart element és la IA, partir de múltiples aplicacions a les quals convindria dedicar diferents articles–. Resulta fonamental perquè pot fer anàlisis predictives i té la capacitat d’aprendre i anticipar-se a fets sobrevinguts. Pot ser útil en una pandèmia, però també en tasques que millorin la mobilitat o la cura del medi ambient.. 

Eines intel·ligents ‘anticovid’

Totes aquestes tecnologies funcionen de manera col·laborativa i no són eficaces sinó compten amb la complicitat i col·laboració de la ciutadania. Alguns dels exemples d’eines anticovid que es valen d’aquestes tecnologies i que avui estan en marxa són:

• Activator-Covid-19 Mitigation Roadmap. Es tracta d’una eina col·laborativa creada per Smart Cities Council que persegueix que les ciutats responguin millor davant la covid-19. Permet als responsables polítics de cada ciutat treballar i compartir informació entre ells, en temps real, per prendre les millors decisions.
• Radar covid. És una aplicació desenvolupada pel Govern d’Espanya. Té per objectiu rastrejar el coronavirus i notificar als contactes que tingui un usuari del possible risc de contagi.
• Pequín, Xangai i Shenzhen han utilitzat tecnologia impulsada per la IA en estacions de transport públic, escoles i centres comunitaris per comprovar la temperatura de les persones i identificar els possibles infectats. Concretament, es tracta d’un software desenvolupat per l’empresa líder d’intel·ligència artificial SenseTime. 
• També a Xangai s’utilitzen bots de reconeixement de veu que funcionen amb IA,que contacten ciutadans en risc per determinar en quin estat de salut es troben i aconsellar-los cures personalitzades.

Sigui com sigui, i malgrat la primera onada de desenvolupament de les ‘smart cities’, avui encara no hi ha ciutats intel·ligents que tinguin una estratègia global, definida i ben estructurada per actuar davant d’una pandèmia. Aquesta és la feina que caldria abordar ara. I s’haurà de fer amb la col·laboració ciutadana i de les administracions, que poden impulsar o, per contra, limitar o eliminar la posada en marxa de la intel·ligència urbana. Sense sentit de comunitat, la tecnologia sola no transformarà les ciutats en veritables smart cities.